30 d’oct. 2009
TERRITORI, IDENTITAT, FUTUR
Hi ha determinades situacions que de vegades no són
fàcils de detectar d’entrada, que semblen un cúmul de coincidències, que fins i
tot produeixen desorientació. ¿Cap on anem? ¿Preservar la identitat de la Vila,
la riquesa, la diversitat i la força de la nostra societat civil, no sucumbir
davant de la massificació programada, poder continuar gaudint del que hem estat
i projectar-ho vers el futur al ritme canviant del segle i de l’entorn, no
perdre qualitat de vida, trobar-nos de gust al Sitges d’avui i d’ara mateix
sense nostàlgies…? Són, en un principi, objectius equiparables a bones
intencions i desigs compartits que ens aboquen en un sol tema de debat: el
futur de Sitges, el model de Vila que voldríem i el que ens espera, el seu
enquadrament en el territori del país.
Sitges es troba enmig
d’aquest estira-i-afluixa degut a
la seva situació geogràfica i a la fàcil i ràpida comunicació amb Barcelona, un
fet que no s’hauria de viure com una amenaça sinó com un guany.
Però la realitat
s’entesta en mostrar el rostre més dur i ferotge. Fa uns mesos va sonar
l’alarma de la possible instal.lació d’una planta incineradora a Vallcarca, com
si aquest tros de terme no s’hagués degradat prou gràcies a les pedreres que
han engolit terres, boscos i masies, humils i agrestos com eren. El projecte,
prou definit, ve de l’Àrea Metropolitana, que utilitza l’antiga i coneguda
tàctica de situar fora del seu nucli però a prop i ben comunicat els
equipaments conflictius. És per
això que ens ha servit la millora de les comunicacions amb Barcelona? Un altre
dels eixos que fa bascular l’equilibri del terme és el creixement excessiu i
ben poc respectuós amb l’entorn de Les Botigues i de Port Ginesta. Serveix de
ben poc tenir el Parc Natural del Garraf delimitat i cuidat si s’ha de
compensar amb voracitat urbanística i una massificació superlativa en tan poc
temps. O és que interessa convertir el terme de Sitges en un apèndix del Baix Llobregat?
Doncs sembla que
sí. Al Ple municipal del passat dijous l’equip de govern va aprovar una moció
amb els seus sols vots i amb tota la resta en contra que revoca l’adhesió a la
campanya “Per una Vegueria pròpia”, configurada per l’Alt Penedès, Baix
Penedès, el Garraf i l’Anoia que va aprovar el 2005 i es decanta obertament per
la pertinença a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Les raons són de pes: el
canvi de configuració de forces – és a dir, l’exclusió d’ERC el 2007 del govern
municipal, que n’era una de les entitats promotores juntament amb moltes
d’altres – i el desacord amb la finalitat que es pretenia, ja que l’actual
equip de govern “no comparteix els seus fonaments ideològics i de
reestructuració del territori.” Les declaracions en dies anteriors de l’Alcalde
i de regidors de l’equip de govern a Ràdio Maricel així ho corroboren. Si a més
es té en compte que l’estructuració territorial per mitjà de la llei que l’ha
de determinar està en correlació directa amb una futura i necessària llei electoral,
l’interès de desvicular Sitges – i em temo que el Garraf – del projecte
Vegueria Penedès s’entén del tot.
Aquesta és la
realitat en que ens movem.
Sóc de l’opinió que de la mateixa manera que una
bona part de la ciutadania de Sitges es va manifestar a favor de la Vegueria
Penedès individualment i per mitjà d’entitats i que la moció de 2005 va ser acceptada satisfactòriament
per la població, la decisió de l’actual equip de govern és, pel cap baix, desafortunada
i contraproduent. Però, sobretot, crec que és una càrrega de profunditat contra
l’equilibri territorial i la identitat històrica i geogràfica de Sitges, i
quedi clar que quan escric històrica no l’assimilo a l’arqueologia, sinó al
futur. De debò convenç la idea de convertir-nos, a tots els efectes, en un
apèndix del Baix Llobregat, en el Baix del Baix?
La personalitat, la
singularitat de Sitges és un bé al que crec que no hem de renunciar, i menys a
canvi de res. O de gairebé res. Aquesta és una opinió convicta de ciutadana;
per res no voldria que anys a venir algú pensés que quan ens jugàvem la
identitat de Sitges jo mirava cap a un altre cantó.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada