8 d’oct. 2010

VERSOS A PORTLLIGAT (Un dia a Cadaqués amb Rosa Leveroni)


La mar era un vidre plomós i res no es movia. Tan quieta que algú va demanar a un del país si sempre era així. Sí que ho és, li va respondre l’altre, llevat de quan bufa la tramuntana, llavors ja cal que te n’amaguis i no surtis de casa, però també hi ha qui se la mira des de la barca, a la badia. Rosa Leveroni, a la seva barraca de Portlligat potser se l’havia mirada des de tots dos llocs.


Ens vam aplegar a Portlligat davant mateix del portal de la barraca que Leveroni va habitar i que, finalment, va vendre a Salvador Dalí, amb qui va mantenir una bona relació d’amistat i veïnatge. Fins el punt que Dalí, que era ell mateix, li dedicava els seus llibres i li va estampar un dibuix a l’àlbum d’autògrafs que la poeta tenia a Portlligat i que revela el cercle d’amistats literàries i personals dels anys de la postguerra en aquell petit univers que es va saber construir a mida de la vida que havia triat. 

El mateix on J. V. Foix hi va escriure els versos 
Era tot sol, ombrós, entre ombres velles,
Figuratiu d’una altra ombra a l’escar
On amarina entre xarxes esteses
El son de tots, en febrejants foscants.(1)

Un dia a Cadaqués amb Rosa Leveroni va ser la culminació dels actes del centenari de la dona de lletres, organitzat per l’Institut Català de les Dones i la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col.laboració de la Societat Catalana de Llengua i Literatura – IEC i l’Ajuntament de Cadaqués. Entre Portlligat i Cadaqués es van esdevenir els moments més emotius de la diada: el recital poètic i la presentació de l’ Obra poètica completa (CCG Edicions), a cura d’Abraham Mohino, que va tenir l’amabilitat de convidar-me a escriure’n l’epíleg.

Els poemes dits a Portlligat constitueixen una antologia de Rosa Leveroni triada pels poetes guardonats amb el premi que porta el seu nom i que es podrà llegir al quadern del centenari que ha de publicar la Institució de les Lletres Catalanes. Des del Testament, llegit al petit cementiri blanc en el transcurs de l’ofrena floral, a la vora de 



...l’olivera d’argent, un xiprer més ardit
i la rosa florint al bell punt de la nit;
la bandera d’oblit d’una vela ben blanca
fent més neta i ardent la blancor de la tanca

fins al que poema que li havia dedicat Quima Jaume, Portlligat sense tu, recitat per la seva amiga Rosa Giró.



Amb Montserrat Riba, Víctor Sunyol, Rosa Font i Massot, Ricard Creus, Josep-Ramon Bach, Margarita Ballester, Anton Carrera, Tònia Passola, Cèlia Sànchez-Mústich, Lluís Calvo, Mireia Lleó, que té a punt un Mirall de versos que són tornaveu i cant a partir dels de la poeta; la seva traductora al rus, Elena Zernova, amb Pere Maragall, Iolanda Pelegrí, Àngels Torras, Rosa Ardid, Quim Curbet, Abraham Mohino i Mercè Serra Leveroni, que van prestar la veu als poetes que no hi havien pogut venir, vam celebrar la poesia de Rosa Leveroni amb la mateixa passió que ella hi posava en escriure-la.


Vam ser molts, vam ser tres, vam ser dos, vam ser ú, hi érem tots. Ella ens contemplava amb la seva cara de lluna plena per damunt dels xiprers vells que ombregen el portal de la barraca sota un sol gris de migdia emmirallat en la mar de plom.

(1) J.V.Foix, “¨Érem tres, érem dos, era jo sol, érem ningú...” On he deixat les claus
(1953). De l’ Àlbum de Portlligat, de Rosa Leveroni.


|  
Etiquetes de comentaris: , , ,

3 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)