Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serra d'Or. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Serra d'Or. Mostrar tots els missatges
15 de maig 2010

UNA GRAN VESPRADA (Premis de la Crítica Serra d'Or 2010)

Premis de la Crítica Serra d’Or. La revista entra en el seu cinquantaunè aniversari i la nit dels premis que atorguen la vintena de persones que configuren els jurats ha esdevingut un clàssic. Els actes de Serra d’Or defugen l’estridència i estrenyen complicitats. Són una aposta rotunda per la cultura literària en tota la seva amplitud perquè s’hi reconeix la qualitat a través d’una diversitat de gèneres que sovint alguns medis editorials tendeixen a simplificar i, segons com, a abolir. Novel.la, poesia, narració, memòries literàries, recerca en humanitats, recerca en altres ciències, catalanística, teatre català, espectacle teatral, aportació en dramatúrgia, literatura infantil, literatura juvenil i obres per al coneixement juvenil constitueixen el catàleg de guardons per a les obres més rellevants publicades l’any anterior.

L’aposta per la qualitat, independentment dels rànquings, sovint interessats, els converteix en guardó singular i cobejat, perquè guanyar una serreta d’or en format de pin suposa un triomf personal i intel.lectual que avala la trajectòria de qui l’obtè. Miquel de Palol, Cèlia Sànchez-Mústich, Pau Faner, Jaume Creus, Josep M. Castellet, Pere Anguera, Joan Vernet, Ramon Parés, Sharon G. Feldman, Joan Cavallé, Pep Tossar, Marianelena Roqué, Lluís Farré, Salvador Comelles i Ramon Pascual han estat els noms de la nit. Tots mereixen el respectiu punt i a part a l’hora de remarcar els seus mèrits. Em quedo amb tres noms: Josep M. Castellet, amic i mestre, per l’obra Seductors, il.lustrats i visionaris. Sis personatges en temps adversos; Cèlia Sànchez-Mústic, amiga i poeta, per A la taula del mig, i amb Pere Anguera, que ja no ha estat a temps de gaudir del premi, per L’Onze de Setembre. Història de la diada (1868-1938). La seva absència i la d’Isidor Cònsul, tan llargament vinculat a Serra d’Or s’han fet notar, però ens en queden les obres i el record.

La d’enguany ha estat gran vesprada, d’aquelles que fa pensar que malgrat tots els malgrats el país té actius potents que enllacen el passat amb el present i construeixen futur.
| 0 comentaris  
Etiquetes de comentaris: ,
4 d’abr. 2009

50 ANYS DE SERRA D'OR


Serra d’Or ha atorgat els Premis Crítica que concedeix cada any en les modalitats de literatura, assaig, teatre i literatura infantil i juvenil. Són premis de prestigi reconegut, perquè es concedeixen a obra publicada, exempts, per tant, de la competitivitat i de les polítiques editorials que sovint – no sempre – deterioren la imatge dels guardons. Els premiats d’enguany –Joan Triadú, Guillem Frontera, Joan Lluís Lluís, Hilari de Cara, Joan Ramon Resina, Antoni Simon, Giovanni Cattini, Josep M.Camarasa i Jesús Ignasi Català, entre altres – posen de manifest una vegada més la vocació cultural de la revista i l’exigència crítica dels jurats. La serreta que cadascun d’ells rep com a testimoni del guardó constitueix un emblema de reconeixement i de credibilitat que contribueix a enfortir la cohesió cultural dels Països Catalans, i ja són molts els noms propis que la llueixen.

La trobada d’enguany ha estat una nit d’especial importància perquè era la nit de la celebració del 50è aniversari de la revista. Serra d’Or és, fins avui, la revista de més durada ininterrompuda de les terres de parla catalana, seguida, segurament, per La Revista (1915-1936) . Al gran mèrit de la continuïtat de 1959 ençà, travessant temps i circumstàncies difícils en ple franquisme, cal afegir-hi el de l’ambició cultural, de la voluntat de servei, de la generositat i de la voluntat d’aplegar-hi tot el capital intel.lectual i humà d’unes quantes generacions en favor de la llibertat i del progrés de la cultura catalana.

Aquest és el gran llegat de Serra d’Or que hem celebrat i compartit amb alguns dels col.laboradors dels primers dies – Oriol Bohigues, Jordi Carbonell o Joan Triadú, entre altres –, amb molts dels que hi han pres part fins l’actualitat i amb el record dels absents, com el P. Maur M. Boix o Jordi Sarsanedas. Així ho han recordat en els seus parlaments el director de la revista, P. Josep Massot i Muntaner; l’abat de Montserrat, J.M.Soler i el Conseller de Cultura, Joan M. Treserres. Entre el milers de pàgines publicades hi transcorre una història de compromís i de plenitud juntament amb el propòsit de continuïtat. El suport atorgat a la revista per part de lectors, subscriptors, col.laboradors i amics de tota mena és el millor signe de reconeixement.

L’exigència de qualitat i la voluntat de continuïtat converteixen Serra d’Or en un producte irrepetible i imprescindible per a l’estudi i el coneixement de la història literària i cultural dels Països Catalans. El paper que va jugar des dels inicis amb la voluntat de dotar el país d’un producte cultural d’exigència i qualitat en llengua catalana en uns anys en què la continuïtat tenia valor afegit respecte el manteniment de la llengua va ser cabdal. En l’actualitat, Serra d’Or constitueix una peça imprescindible del sistema literari català, tant pel gran capital del seu contingut com per les aportacions crítiques dels escriptors i intel.lectuals que hi han col.laborat, una àmplia gamma de temes, de firmes i de posicionaments estètics.

Serra d’Or significa, avui, l’assoliment d’una construcció cultural que ha sabut situar-se en primera línia de cada època i de cada circumstància. Els cinc-cents noranta-dos números editats constitueixen l’inventari viu d’una realitat que ha integrat tendències, generacions, idees, noms, geografies, estètiques i tots els elements que configuren els indicadors de la història cultural construïda dia per dia amb la mateixa voluntat de rigor, excel.lència, obertura i comunicació que caracteritza la seva perllongada trajectòria. Els Països Catalans hi han tingut plena cobertura. Amb aquest bagatge, cinquanta anys més tard del moment fundacional, l’aposta per la cultura en totes les seves dimensions es renova amb la força i la convicció que ens permeten brindar pel futur de Serra d’Or, plenament situada al segle XXI.



Publicat a "El Marge LLarg", L'Eco de Sitges, 4 d'abril del 2009
| 0 comentaris  
Etiquetes de comentaris: , ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)