15 de maig 2010

UNA GRAN VESPRADA (Premis de la Crítica Serra d'Or 2010)

Premis de la Crítica Serra d’Or. La revista entra en el seu cinquantaunè aniversari i la nit dels premis que atorguen la vintena de persones que configuren els jurats ha esdevingut un clàssic. Els actes de Serra d’Or defugen l’estridència i estrenyen complicitats. Són una aposta rotunda per la cultura literària en tota la seva amplitud perquè s’hi reconeix la qualitat a través d’una diversitat de gèneres que sovint alguns medis editorials tendeixen a simplificar i, segons com, a abolir. Novel.la, poesia, narració, memòries literàries, recerca en humanitats, recerca en altres ciències, catalanística, teatre català, espectacle teatral, aportació en dramatúrgia, literatura infantil, literatura juvenil i obres per al coneixement juvenil constitueixen el catàleg de guardons per a les obres més rellevants publicades l’any anterior.

L’aposta per la qualitat, independentment dels rànquings, sovint interessats, els converteix en guardó singular i cobejat, perquè guanyar una serreta d’or en format de pin suposa un triomf personal i intel.lectual que avala la trajectòria de qui l’obtè. Miquel de Palol, Cèlia Sànchez-Mústich, Pau Faner, Jaume Creus, Josep M. Castellet, Pere Anguera, Joan Vernet, Ramon Parés, Sharon G. Feldman, Joan Cavallé, Pep Tossar, Marianelena Roqué, Lluís Farré, Salvador Comelles i Ramon Pascual han estat els noms de la nit. Tots mereixen el respectiu punt i a part a l’hora de remarcar els seus mèrits. Em quedo amb tres noms: Josep M. Castellet, amic i mestre, per l’obra Seductors, il.lustrats i visionaris. Sis personatges en temps adversos; Cèlia Sànchez-Mústic, amiga i poeta, per A la taula del mig, i amb Pere Anguera, que ja no ha estat a temps de gaudir del premi, per L’Onze de Setembre. Història de la diada (1868-1938). La seva absència i la d’Isidor Cònsul, tan llargament vinculat a Serra d’Or s’han fet notar, però ens en queden les obres i el record.

La d’enguany ha estat gran vesprada, d’aquelles que fa pensar que malgrat tots els malgrats el país té actius potents que enllacen el passat amb el present i construeixen futur.
|  
Etiquetes de comentaris: ,

0 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)