28 de maig 2010
RECERCA, SOCIETAT, PAÍS
Passo tot un dissabte a Badalona perquè s’hi celebra RECERCAT 2010, la fira dedicada a la recerca local.
RECERCAT és un dels fruits concrets i de més èxit i visibilitat de l’Institut Ramon Muntaner i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de les Terres de Parla Catalana. Fa sis anys que se celebra a les ciutats que són capital de la cultura catalana, l’any passat Figueres, enguany Badalona i el vinent a Escaldes-Engordany. Una gran carpa acull els estands de les entitats, agrupades per comarques o per territoris – el Grup d’Estudis Sitgetans hi participa conjuntament amb l’Institut d’Estudis Penedesencs -.
Es programen exposicions, presentacions, passes de vídeo, taules rodones, debats. La reivindicació de la importància cultural i social dels estudis locals és una constant cíclica. La incorporació de les generacions universitàries de les darrers dècades els ha dotat de nova saba, capital intergeneracional, metodologia i, més capacitat de treball i de projecció. Reivindiquem, alhora, la força estratègica que les entitats d’estudis locals tenen als municipis mentre constatem que no tots els governs locals ho tenen clar quan dupliquen tasques i afebleixen la societat civil intervenint l’activitat cultural des del cim de la piràmide exercint el despotisme il.lustrat en el millor dels casos i l’arbitrarietat en el pitjor.
Quan proclamen el Grup d’Estudis Sitgetans guanyador del premi RECERCAT 2010 en la modalitat d’entitats en reconeixement a la tasca portada a terme al llarg dels primers trenta-cinc anys de la seva existència i pujo a l’escenari a recollir diploma i guardó evoco el moment fundacional de l’entitat. Era el 1975, a les acaballes del franquisme. La Biblioteca Popular Santiago Rusiñol ens va acollir i no va ser fins que Anna Maria i Pere Stämpfli ens van cedir les dependències de l’Espai Cultural Pere Stämpfli que no vam poder desenvolupar plenament les activitats que ens portat al creixement actual. Trenta-cinc anys són història on l’agredolç de les circumstàncies difícils queda compensat pel balanç definitiu, que és el del reconeixement. Els dos guardons que el GES ha merescut, el Premi Trinitat Catasús i, ara, el RECERCAT 2010 enforteixen i renoven el compromís de l’entitat amb la societat i amb el país.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada