25 de jul. 2010
POEMA DE VIDA PLÀCIDA, per Bartomeu Ribes
Fixat l'extrem rebel, tranquil.
Un ex-vot, la realitat?
Dubtes, quan dubto, existint.
Pleniluni amb baladres, veus?
Obscura llum brillant pel cel
i que transporta algun missatge
que no sabrem entendre bé.
El poema de vida plàcida
s'aprofita, com el porc, tot
sencer: pintem-lo, que és diumenge,
i després l'abandonem, eh?
El sol ha heretat de la lluna
la misantropia del foc,
encesament vermella, roja,
i la grogor dels ignorants.
Silenci de felicitat,
illes perdudes de la son,
recuperada il.lusió.
Tot ha vingut dels balades i del pleniluni, de manera que en Bartomeu Ribes Guasch m'ha enviat aquest poema amb permís de penjar-lo al meu bloc. L'acompanya una fotografia de Frèia Berg de la sèrie Baladres.