27 d’oct. 2010
VARIACIONS SOBRE LA ROSA, III, per Umberto Saba
Et tallava les tiges amb compte. Trista
em va somriure a mi i al meu primer regal.
Amb dues mans el va cenyir a la sina.
Me'n vaig anar lluny, vaig desertar aquell pit.
Vaig errar com és d'humana condició.
La vida em va superar; vaig vèncer,
en part, la vida; el meu cor, no tant.
Encara
em canta el rossinyol i una rosa
enmig d'espines ha florit.
em va somriure a mi i al meu primer regal.
Amb dues mans el va cenyir a la sina.
Me'n vaig anar lluny, vaig desertar aquell pit.
Vaig errar com és d'humana condició.
La vida em va superar; vaig vèncer,
en part, la vida; el meu cor, no tant.
Encara
em canta el rossinyol i una rosa
enmig d'espines ha florit.
1 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Preciosa la tria de poemes de Saba que tradueixes amb passió, diria. Ànims amb la tesi, que té data de caducitat! Abraçada.