19 d’oct. 2010

ÀNGEL, per Umberto Saba

Tu que en la flor de l'edat t'alces en contra el vell
que sóc, els ulls flamejants com estels
amb una ira tan nostra,
boca que harmonitzes les paraules amb els besos
donats i rebuts, ¿potser el meu amor incaut
és un sacrilegi? Això és cosa
entre Déu i jo.


Cel infinit! Amor meu resplendent!




Umberto Saba, "Àngel", Mediterrànies (1946)

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)