18 d’oct. 2010

FULLA, per Umberto Saba

Sóc com aquella fulla - mira - 
sobre la branca nua que aguanta
per miracle. 

Nega'm, doncs. Que no s'entristeixi 
l'edat feliç que t'il.lumina amb delit
i que per a mi es retarda amb impulsos d'infant. 

Diga'm tu adéu si jo no en sóc capaç.
Morir no és res; el difícil és perdre't.


Umberto Saba, "Tres poemes antics. III, Fulla" . Mediterrànies (1946)


0 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)