6 de nov. 2009
TOCAR EL CEL ARRELATS A LA TERRA
La fotografia és imponent des de qualsevol angle del Cap de la Vila. Ben falcats a terra, sòlids i airosos, disciplinats i entusiastes, els de la Jove de Sitges es van ben guanyar la càlida ovació per haver fet el cim, així com totsels elogis subsegüents que des del 24 d’octubre circulen pels mitjans de comunicació convencionals i virtuals. Si una imatge val més que mil paraules la del 4 de 8 del Dia de la Colla mostra el ple assoliment d’un objectiu somniat, cobejat, aconseguit, carregat i descarregat amb lleugeresa i moltes, moltes ganes. I palesa, a més, que la Jove de Sitges s’ha guanyat el mèrit de ser considerada una gran i consolidada colla castellera.
Aquest gran 4 de 8 d’enguany és el resultat de la combinatòria de la voluntat, la complicitat i l’esforç per construir. Per assolir una fita que no té res a veure amb l’atzar sinó amb la constància i la il.lusió, dos elements imprescindibles que van sempre plegats perquè amb l’un sense l’altre l’impuls queda a mig gas. El repte del compromís i la invocació del somni han viscut unes setmanes àlgides en les que tot l’esforç els semblava poc i l’escalf dels que fan costat, de lluny o de prop, per activa i per passiva, havia de ser revalidat a cada assaig. Les convocatòries per mòbil, premsa, feisbuc i tota mena de mitjans eren contínues i a mida que la diada s’apropava hi havia moments que els aparells arribaven a treure fum. Qui rebia el missatge amb el “passa-ho” ho reenviava sense miraments a tothom susceptible de donar suport de la manera que fos a la Jove.
Perquè l’altre gran mèrit de la Colla ha estat saber motivar propis i aliens, crear ambient, aconseguir el caliu que ha embolcallat els castells, torres i pilars i que va esclatar en veure que sí, que s’havia guanyat el repte i que l’actuació delvint-i- quatre d’octubre ha estat, efectivament la millor de tota la història dels castellers sitgetans. Per a nosaltres, espectadors motivats i entusiastes, el fet d’haver viscut aquella estona de màgia és el regal més esplèndid que ens podien fer. A hores d’ara només espero poder canviar el pòster que tinc al tauló de suro vora la taula de la feina amb el primer quatre de vuit per alguna de les fotografies del d’enguany i, en temporades successives, anar-lo substituint pel record fixat de noves fites.
Potser els semblarà un estirabot el que ara diré, però de debò que si hi pensen no els ho semblarà tant. Persones com els de la Jove de Sitges que han tingut la voluntat i el coratge de dedicar amb generositat el seu temps i el seu esforç per tornar a tocar el cel ben arrelats a la terra mostren que, malgrat totes les maltempsades, aquest és un gran país.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada