14 d’oct. 2009
Variació sobre un tema de Rilke
Sóc una corda tensa sobre un arc
que l'atzar tiba a pler cada cop més
fins el límit que mai no s'acompleix:
només em deixa prendre un alè escàs
ajustat a l'esforç de la batalla.
¿Fins quan l'haurà de prémer aquesta mà
sense treva ni límit en la gesta?
Poema publicat a Jardí d'ambre (1998)
Parlant amb en Pep Solà, biògraf de Joan Vinyoli, parlàvem del trasvassament de temes poètics de Rilke a Joan Vinyoli a partir de les traduccions d'aquest, publicades com a Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985), i aplegades a l'Obra Poètica Completa (2001).
Copio al bloc el poema que vaig titular genèricament Variació sobre un tema de Rilke - després he repetit el títol per a altres poemes. Parteix de dos versos del poema de Rilke Liebes-Lied, del recull Neue Gedichte (1907), que Vinyoli tradueix amb el títol Cançó d'amor; els dos versos figuren en cursiva.
Cançó d'amor
Com he de retenir jo la meva ànima per tal
que no toqui la teva? Com he d'alçar-la i dur-la
per sobre teu vers altres coses?
Ben, ai, de grat, voldria en qualsevol objecte
perdut en la foscúria arrecerar-la,
en algun lloc estrany, quiet, que no continués
vibrant quan vibren les fondàries teves.
Però tot el que ens toca a tu i a mi
ens ajunta solament un cop d'arquet
que una sola veu treu de dues cordes.
¿Sobre quin instrument estem tensats?
I quin violinista ens té a la mà?
Oh cançó dolça!
Liebes-lied
Wie soll ich meine Seele halten, dass
sie nicht an deine rührt? Wie soll ich sie
hinheben über dichzu andern Dingen?
Ach gerne möcht sie bei irgendwas
Verlorenem im Dunkel unterbringen
an einer fremden stillen Stelle, die
nicht weiterschwingt, wenn deine Tiefen schwingen.
Doch alles, was uns anrürht, dich und mich,
nimmt uns zusammen wie ein Bogenstrich,
der aus zwei Saiten eine Stiemme zeit.
Auf welches Instrument sind wir gespannt?
Und welcher Geiger hat uns in der Hand?
O susses Lied.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada