11 d’oct. 2009
"Damunt la sorra", de Joan Vinyoli. El poema i algunes circumstàncies
Damunt la sorra
Quedem-nos abraçats damunt la sorra
dos en un sol, del tot.
Llavis extensos
com una migdiada.
I escoltem les ones,
caient, blanes dormint.
Que el sol penetri
fins a la sang.
Però l'amor no basta.
Fem per manera de pujar l'escala
que inventarem, graó rera graó,
fins a tocar el zenit del nostre somni;
davallarem després i comprarem pastissos
i vi de marca, sec.
Gaudim sense metàfores.
De Cercles (1979)
Copio el poema de Vinyoli de l'edició de 1979, Joan Vinyoli, Obra poètica 1975-1979, de l'editorial Crítica.
El vaig adquirir poc abans d'assistir a la lectura que el mateix Vinyoli en va fer a l'Aula Magna de la Universitat de Barcelona el 22 de maig de 1979, organitzada per l'Aula Carles Riba.
Les pàgines de Cercles estan totes senyalades, marcades per les notes que jo prenia en tinta blava a mesura que ell llegia i donava a reconèixer alguns referents dels poemes. Per exemple, que el poema primer, Cercles, recordava La tempesta de Shakespeare; que el llibre no el trobava del tot organitzat i el poema Mar brut canviava el to del llibre; que cada poema era una unitat independent. Explicava també que volia un llenguatge concís i transparent i que el poema L'octubre n'era el més significatiu. Que havia après a mirar del pintors perquè passem davant de moltes coses i no sabem mirar. Va evocar una meravellosa nit d'escriure poemes voltat de presències estranyes, entre altres, l'autoretrat de Rembrandt - "M'embriago / de tu"- i que el poema L'equivalent, escrit la mateixa nit, no és altra cosa que un seguit de metàfores pel voler dir les coses d'una altra manera. El vam aplaudir molt. Ell, que ja no volia llegir més, ens va concedir el darrer, "un poema que sol agradar i que a mi m'agrada molt..." inspirat en el fris assiri de la lleona ferida, publicat a El Griu (1978):
"Moro seguint el rastre de la lleona ferida,
amb pas ombrívol d'amor desesperançada.
Mai més no rugirem, aparellats, de nit,
ni beurem a l'aiguaneix, ulls aclucats, l'aurora.
El caçador que et feria també m'ha encertat a mi.
Un dard igual, entrat igual, en el mateix indret
ens crema les entranyes."
Aquest vespre he tornat a Cercles perquè en Pep Solà, biògraf de Vinyoli, em va indicar fa poc que Damunt la sorra inicialment es titulava Sitges. Ho he anotat a llapis al costat del poema, i també a l'índex del llibre. Quan va fer la lectura a l'Aula Magna de la UB jo ja havia conegut Joan Vinyoli a can Juan del Solar, un piset del carrer de Barcelona, tombant del carrer de l'Aigua, just al costat del Cable. Quan Vinyoli creia que era hora de tornar a Barcelona - o, més aviat era en Juan qui ho decidia i ben just per no perdre el darrer tren - tots dos enfilaven el carrer de la Palma - oficialment, el carrer Rusiñol... - al pas lent que el poeta marcava. No sé perquè em semblava, i encara m'ho sembla avui, que els comiats deixaven pòsits d'una malenconia immensa.
Fotografia de Frèia Berg
2 comentaris:
Gràcies, Froilà, pel teu comentari, però jo poc te'n puc dir. He llegit aquests dies a la propaganda municipal que Aleixandre va estar a Sitges una sola vegada, visitant uns amics.
No sé si això és prou mèrit per a programar una exposició com la que hi ha a Miramar. De poetes per Sitges no només n'han passat sinó que hi han estat vinculats molts d'altres. No sé si hauríem trobat diners per commemorar com cal el cinquantenari de Carles Riba, per exemple, ni per altres esdeveniments més relacionats amb la Vila. Els criteris de la programació cultural de l'Ajuntament no sé a què obeeixen.
No sé si això és prou mèrit per a programar una exposició com la que hi ha a Miramar. De poetes per Sitges no només n'han passat sinó que hi han estat vinculats molts d'altres. No sé si hauríem trobat diners per commemorar com cal el cinquantenari de Carles Riba, per exemple, ni per altres esdeveniments més relacionats amb la Vila. Els criteris de la programació cultural de l'Ajuntament no sé a què obeeixen.
Una mostra itinerant porta la creació d'en Vicent Aleixandre arreu de l'Estat espanyol.
Va ser Luís de Góngora qui a l'Ateneu de Sevilla, va parlar per primer cop de la Generació del 27.
Una constel·lació d'autors que es va donar a conèixer als voltants de l'any 1927 i que hi deixava noms propis com Pedro Salinas, Dámaso Alonso, Rafael Alberti i Vicent Aleixandre,a qui es dedica una exposició l'any 2009.
L'escriptor sevillà moria a Madrid el dia 13 Desembre 1984 i hores d'ara,un quart de segle després,la Societat Espanyola de Commemoracions Culturals i l’Il·lustríssim Ajuntament de la nostra Vila de Sitges,el rendeixen tribut,amb una mostra de 25 creacions dedicades a l'autor d' "Espadas como labios ",escrites per uns altres poetes.
També,s'hi exhibiran unes Partitures basades en poemes del Nóbel espanyol amb la finalitat de visualitzar l'homenatge a l'Aleixandre des de diferents disciplines com ara l'Art,la Poesia i la Música.
Un event que es completarà amb materials de Revistes,primeres Edicions de llibres i Fotografies de la vida de l'artista sevillà.
Aquesta exposició ja es va poder veure a la ciutat de Sevilla,on va néixer l'escriptor,i a Navas del Marqués (Àvia),en la que va passar algun perìode estival.
Hores d'ara s'hi troba l'Exposició a Madrid.La mostra itinerant,també te previst recórrer, durant més d'un any,uns altres espais força rellevants en la vida del poeta,com ara la Vila de Sitges, Màlaga, Segòvia, Oviedo, Sant Sebastià, Pamplona i Santiago de Compostel.la.
Ara bé,el que m'agradaria saber el perquè la Vila de Sitges és un espai força rellevant en la vida del poeta en Vicent Aleixandre-.La meva ignorància al respecte és clara.Com a docent sí vaig informar els meus deixebles sobre la Generació del 27 i tots els seus escriptors,però encara no en tinc clar sobre la relació entre Vicent Aleixandre i la Vila de Sitges,en un estricte sentit.Moltes mercès si hom m'informa amb detall!.Gràcies i Enhorabona !