17 d’oct. 2009
PONT DE PEDRA
I
la imatge d'un capvespre
al pont de pedra, en rosa.
Neguit de la incertesa,
aigua aquietada del riu.
Claror de ponent.
Tot m'aboca al no-res
que, ulls endins,
se'm fon amb el silenci.
II
obra travada pel pont que uneix
dos extrems de ciutat.
Gent apressada, fressa,
festeig callat, passa entreteixida
que s'inicia, s'atura, recomença.
Els glops, tan lents, de l'aigua!
Passa la mort: el riu no torna enrere
per sota el pont de pedra.
L'únic tresor,
la llum darrera , tan clara,
de ponent.
III
Rere les cantonades,
papers de guardes.
Jo vaig girant els fulls
per retrobar-me.
M'assalten lletres velles,
papers de mig oblit.
S'han fos tots els camins.
Visc en la llum glaçada.
Les fotografies són d'en Quim Curbet
El
poema és escrit als anys vuitanta, i es va publicar al primer llibre de
versos que vaig publicar, Memorial de Platges (1993).
A les "Endreces" diu:
Pont de Pedra va dedicat als amics de Girona, i molt especialment a Ramon Alberch, Narcís Castells i Xon Colomer.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada