5 de nov. 2010

ESTIC BEN SOL..., per R. M. Rilke

Estic ben sol. I ningú no entén
el silenci: veu dels meus llargs dies,
en el que no hi ha cap vent que clogui
el cel alt als meus ulls.
S'obre un dia rar a la finestra,
amb la ciutat al marge. Alguna cosa gran
jeu i espera. I penso: ¿Potser sóc jo?
¿A què espero? ¿On és la meva ànima?



R.M.Rilke, Poemes russos. Dos esborranys. 







|  
Etiquetes de comentaris: ,

3 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)