21 de nov. 2010
LA BIBLIOTECA I CAN FALÇ. DOS, I MÉS, DESPROPÒSITS
Si ara es realitzés una auditoria d’infraestructures culturals a Sitges – una auditoria professional i neutral, no un encàrrec a un laboratori d’idees afí per fer dir el que convingui per a la propaganda de sempre – no aprovaríem. Deixo a part l’estat dels museus del Racó de la Calma, però cal no oblidar que Maricel de Terra està tan malament com l’edifici del davant; diria que pitjor, perquè quan fa vent volen les xemeneies i les teules i quan plou l’aigua es filtra pel terrat de la Biblioteca regalimant parets avall i endins. Maricel de Terra està en estat de precarietat malgrat la façana blanca i els dos salons de festes i esdeveniments, sense els equipaments bàsics per a la seva conservació preventiva. Esperem que algun dia se’n presenti el projecte de restauració integral conjuntament amb un projecte d’usos culturals i patrimonials adequat a la seva singularitat, perquè de l’aventura de la Universitat Menéndez Pelayo (recorden?) al cap dels anys el balanç no és, precisament, de tot satisfactori.
Els dèficits infrastraestructurals i situacionals són diversos, però aquesta vegada prefereixo centrar-me en dues situacions que voregen els límits del que és la realitat cultural a Sitges de portes endins.
La Biblioteca, que el 2011 complirà el seu setanta-cinquè aniversari, es troba en un evident estat de decrepitud davant de la indiferència de l’equip de govern. Ja no es tracta de la manca endèmica d’espai, d’un dipòsit condicionat amb les mesures bàsiques de conservació preventiva per a les col.leccions patrimonials, d’importància única; de llibres empaquetats des de fa un parell de dècades perquè ja no hi caben; de programes de digitalització i difusió inexistents; manca de mitjans de desenvolpament, dèficit d’horaris d’obertura al públic... A Facebook hi ha un testimoni incontestable, la col.lecció de fotografies penjades per Carlos Ibáñez Conde que mostren el descrèdit de la propaganda cultural de Sitges. Quan es va inaugurar el bar Bacardí al Mercat Vell es va rentar la cara del portal de la Biblioteca perquè no desentonés, per bé que l’interior encara espera les reparacions que fa més d’un any es van anunciar. La Biblioteca, que és la infraestructura cultural de més abast social perquè és l’accés a la lectura, la informació i la formació per a tothom, no és una prioritat per a l’Ajuntament de Sitges, per bé que els principis del Manifest de la Unesco per a les biblioteques públiques són plenament vigents. Com tampoc no ho és la construcció del edifici conjunt per a la Biblioteca i l’Arxiu que havia d’anar al parc de Can Robert amb terrenys adjudicats i projecte aprovat, no se sap ben bé per quina raó.
La darrera notícia sobre la Biblioteca té a veure amb una nova fase de la destrossa de Can Falç, propietat de la Diputació de Barcelona. La casa de l’hortolà, que tenia el sostre ensorrat per la incúria i la impunitat dels seus responsables i que era del segle XVIII, ha estat enderrocada perquè amenaçava ruïna. Quin exemple de salvaguarda patrimonial per a la població i per als particulars propietaris de cases semblants, catalogades o no, del casc antic! El mateix podria succeir amb la masia de can Pere Mestre, a Can Pei, de propietat municipal, en constant procés de degradació constant en els darrers cinc anys.
La casa pairal dels Falç, a la Ribera, gelosament tancada i barrada des de que va morir la darrera persona de la família Dalmau ja fa una dècada, espera... què? Als terrenys de l’antic Flamboyant, que havien format part de Can Falç i que havien estat declarats zona verda i han estat requalificats per a l’edificació privada, va pujant la paret de ciment de l’edifici de quatre plantes. A hores d’ara circula el que ha deixat de ser un secret: hi ha la idea – no se sap si amb projecte redactat amb més o menys discreció... – de traslladar la Biblioteca, provisionalment, a Can Falç construint a l’antic hort, un edifici de vidre... mentres no es fa l’edifici del parc de can Robert, si és que s’acaba fent. I també hi ha remors d’un aparcament subterrani sota l’antic Hort d’en Falç. Pel seu significat històric i pel seu gran valor patrimonial Can Falç ni mereix ser un edifici en constant indefinició especulativa política ni cal destrossar el que queda de l’antic hort amb un aparcament ni el recinte amb un edifici de ciment i vidre. Per contra, caldria emprendre una rehabilitació del jardí, la glorieta i el xup transformat l’actual plaça dura, que es va pavimentar posant-hi de forjat l’antiga reixa del recinte.
La Biblioteca i la situació de Can Falç són dos despropòsits que no mereixem i que demanen responsabilitat, dedicació, informació i transparència per part del govern local. Les infraestructures culturals de Sitges són deficitàries mentre que de propaganda n’anem sobrats.
(Una addenda. Aquest divendres al vespre hi ha convocada una reunió a l’Ajuntament en la que l’Alcalde vol explicar als membres de la Comissió de Cultura, entre altres, les excel.lències del projecte Quàlia. Alguns dels convocats no hi assistirem. Després de l’allau mediàtica arran de la seva presentació pública al Pachà davant de quatre-centes persones considerem que ja no cal. És a la Comissió de Cultura on cal informar dels projectes abans dels llançaments mediàtics. La desinformació i el secretisme com a norma no són la millor manera de procedir en termes de participació ciutadana. )
La fotografia d'un dels finestrals del pati de la Biblioteca és de Frèia Berg( 2008), així com la de les obres de can Falç (2010). La fotografia de la façana de Biblioteca és de 1936. El quadre de Santiago Rusiñol (1895) és part del paisatge desaparegut de Can Falç.
|
Etiquetes de comentaris: Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, biblioteques, cultura, paisatge, patrimoni, Sitges
Etiquetes de comentaris: Biblioteca Popular Santiago Rusiñol, biblioteques, cultura, paisatge, patrimoni, Sitges
4 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
De despropòsits i de propagandes polítiques n'anem sobrats, em sembla, també a tota la comarca. En canvi, d'estima pel patrimoni ben poca... Una observació: a tots els ajuntaments de la comarca governen les mateixes sigles.
Per molt que expliqueu, mai atrapareu Tarragona, perquè la llista de nobles edificis històrics a rescatar és una vergonya inaudita per la deixadesa administrativa.
El cas més flagrant, La Chartreuse, un bell edifici neogòtic. Quan van marxar els monjos, també van "marxar" els aparells de destil·lació, que són al Museu de la Ciència. Va ser un temps espai d'exposicions, mentre no es recuperava com a museu de l'estil de vida monacal i de producció del licor. Hi van entrar okupes i després indigents. Es va calar foc al sostre... i ara és una pura ruïna sota la mirada impassible dels polítics i la mirada impotent dels ciutadans.
Tarraco quanta fuit.
El cas més flagrant, La Chartreuse, un bell edifici neogòtic. Quan van marxar els monjos, també van "marxar" els aparells de destil·lació, que són al Museu de la Ciència. Va ser un temps espai d'exposicions, mentre no es recuperava com a museu de l'estil de vida monacal i de producció del licor. Hi van entrar okupes i després indigents. Es va calar foc al sostre... i ara és una pura ruïna sota la mirada impassible dels polítics i la mirada impotent dels ciutadans.
Tarraco quanta fuit.
La veritat és que l'altre dia hi vaig donar un tomb i la situació és llastimosa. Facin el que hi facin (tot sigui dit, el tema de la biblioteca a Can Falç em sembla una bajanada) el que no pot passar és que la casa pairal estigui en un estat tan penós i a l'antic Flamboyant ja estiguin construint... no hem aprés res de la cultura del totxo i l'especulació? Sembla que els socialistes sitgetans s'apressuren a tapar forats a corre-ciuta perquè quan vinguin els altres (com sempre) es trobin un Sitges mig en ruines... el problema és que econòmicament podem sortir-nos-en, però si es desfan del nostre patrimoni (cultural, artístic, etc.) això ja no ho podrem recuperar!!
Cuando vi el mal estado de la Biblioteca Pública Santiago Rusiñol me quede de piedra: ¡Y enfrente se publicitaba a bombo y platillo las excelencias de QUALIA una fortuna gastada o a gastar en un proyecto en si bueno pero siempre que no se desatiendan lo cotidiano de los ciudadanos de Sitges y visitantes, de la CULTURA de cada día, como es una Biblioteca Pública,visitada a diario por cientos de personas ávidas de cultura y de conocimientos.La humedad,el mal estado de conservación, se come esta Biblioteca......