M'emociona i m'impressiona pensar en aquesta dona menuda i de cara rodona: la força que transmet i la soledat que l'acompanyà en molts aspectes de la seva vida. M'alegra veure el reconeixement que se li atorga. És un acte de justícia, tant literària com pel fet de tractar-se d'una dona. La generació perduda que anem retrobant, homes i dones que reconec i reconeixem com a mestres. Haver presentat l'obra poètica completa entre els murs del magnífic espai de la Biblioteca de Catalunya és un homenatge. Un espai que l'havia de marcar tant...
L'enhorabona!!

Hi ha dies que llegir un poema com aquest, salva, i avui ha estat així, sense remei ni marxa enrere: empal.lidirem, empal.lidíem, empal.lidiríem.
Bartomeu

Molts dels blogs de la xarxa, li han dedicat el post. Ací et deixe un dels seus poemes que més m'agrada:

Els records

Jo fos per tu aquesta cançó tan dolça
que desgrana el molí.
Aquest oreig suau que t'agombola
perfumant-te el matí.
Fos el flauteig dels tòtils a la tarda
en la calma dels horts.
Si fos aquesta pau que t'acompanya
en el repòs dels ports ...
O fos la punxa de la rosa encesa
d'un desig abrandat.
Aquell record d'una hora de follia,
d'aguda voluptat.
Si fos l'enyorament d'uns braços tendres
que varen ser-te amics.
O bé la revifalla rancorosa
d'aquells menyspreus antics.
Si jo no fos per tu record amable,
fos almenys un neguit,
un odi o un dolor, una recança ...
Ho fos tot, menys l'oblit.