4 de set. 2010

"No hi havia a València dos amants com nosaltres..."

...perquè d'amants com nosaltres en són parits ben pocs".


 M'havia après el poema sencer i, quan és cosa de poesia i de València, sempre acabo dient per dintre els dos darrers versos del poema d'Estellés. Juntament amb Joan Vinyoli va ser la gran descoberta quan creia que tot estava per fer i tot era possible. Després vaig veure que exactament no era així però que viure poèticament és l'única manera de viure. 

Aquells dies em vaig aprendre un altre poema de memòria que he dit ocasionalment quan entre amics i poetes hem parlat d'Estellés: "Tant com el cor m'has complert el cervell..." i que explica un dels topants de l'ideal d'amor com és el del record que res no arriba a destruir.

Estellés és la passió de l'amor i de la terra. Els amants de València, la plenitud del cor i del cervell, la terra. M'aclame a tu un dissabte com aquest, inici d'un setembre que avui, dia quatre, és dolç, blau i daurat. Bateguen les palmeres, mormolen els còdols en el meu descens entre coralls i aigües que reverberen.


Tant com el cor m'has omplert el cervell
i amb altres ulls que no pas aquests ulls
per sempre et veig, te'm representes, ets.
Amor, amor, em pots deixar, anar-te'n:
sempre et tindré en el moment millor,
car he sabut, per l'amor, assumir-te,
i ja ets en mi més que no en realitat,
i tu esdevens una còpia tant sols:
per uns mitjans o un procés que jo ignore,
l'original és amb mi per sempre. 


Vicent Andrés Estellés, Hamburg 

 








|  
Etiquetes de comentaris: , , ,

5 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)