30 de set. 2010

Joan Triadú (nota d'urgència)


M'impressiona la mort de Joan Triadú. El cicle biològic té els seus ritmes indefugibles mentre que la història cultural és tota una altra cosa perquè assegura la immortalitat. Triadú forma part per nombrosos mèrits de la història cultural d'aquest país des de fa una cinquantena d'anys. Pedagog i crític literari, militant del catalanisme cultural i d'una fidelitat de pedra picada a la llengua catalana deixa una obra escrita valuosa tant pels mèrits intrínsecs - la modernitat, entre altres - com pel significat i la influència que va exercir en el seu moment.

D'entre tots els seus llibres en voldria destacar dos. L'un, l'Antologia de la poesia catalana 1900-1950 (1951), obra de referència insubstituible i veritable punt d'inflexió per a la poesia catalana del segle vint, ja que constitueix el balanç i l'enllaç de la poesia dels anys vint i trenta amb la de la postguerra. L'altre, La ciutat dels llibres (1999) una obra de crítica literària sobre les lectures imprescindibles. Vull recordar també els seus articles sobre literatura al suplement literari de l' Avui com a exemple de visió crítica, curiositat intel.lectual i indefugible mestratge. 

Si Joan Triadú hagués estat un ciutadà francès o italià pels seus coneixements, visió crítica i capacitat de treball hauria esdevingut un escriptor i un intel.lectual vinculat, posem per cas, a una editorial com Gallimard o com Feltrinelli. Una cultura sense estat i minoritzada dins de l'Estat que la domina sempre paga peatges suplementaris, un dels quals és la manca d'un sistema cultural d'una visibilitat i una influència equivalents al seu potencial humà. Triadú ha tingut una llarga vida i ens llega una obra que cal difondre i fer accessible en tota la seva magnitud perquè la nostra història cultural esdevingui, una vegada més, una història minoritzada i desconeguda per nosaltres mateixos.
|  
Etiquetes de comentaris: , ,

2 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)