22 de jul. 2010
Suite dels Aliscamps, VIII, 2
Et portava a la sang i no et reconeixia
Vam haver d'invocar la destrucció per tal que, als límits,
emergissin els senyals primigenis d'allò que ens configura:
els vials de la sang transfigurats en pedra.
Suite dels Aliscamps (poemari inèdit). Fotografies de Frèia Berg.
5 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Cor glaçat.
El vers ve de la sang que porta al lloc on vas./
I sols per un camí s'escriu després d'haver/
callat amb pur silenci trencador de les pedres./
Dius més del que diràs:dolor que imitarà,/
lluny de la mar, el miracle,tal volta l'alegria/
repetida com l'eco: tot comença i comença.
I sols per un camí s'escriu després d'haver/
callat amb pur silenci trencador de les pedres./
Dius més del que diràs:dolor que imitarà,/
lluny de la mar, el miracle,tal volta l'alegria/
repetida com l'eco: tot comença i comença.
Anònim, ja em podries dir com te dius...
Senzillament, impressionant.
L'esperit del poema i la fotografia perfectament acordats.
L'esperit del poema i la fotografia perfectament acordats.
La "Suite dels Aliscamps", encara inèdit, és un llibre poemari de fotografia i vers on les imatges determinen els poemes. La Frèia Berg hi va fer molt i jo tant sols vaig acoblar les paraules a les imatges. Hi ha més fotografies que poemes. Fet íntegrament a Provença entre el 2002 i el 2006.