5 de gen. 2011
PROVA SIMPLE, de René Char
El meu llit és un torrent de platges ressecades. Cap falguera no hi cerca la seva pàtria. Per on t'has escolat tendra amor?
Me'n vaig anar per molt de temps. Vaig retornar per anar-me'n.
Encara més lluny, una de les tres pedres del bressol de la font seca deia aquesta única paraula gravada per al vianant: "Amiga".
Vaig inventar un somni i vaig veure la seva verdor sota l'imperi de l'estiu.
René Char, Le nu perdu (1978)
Falgueres i reflexos al fons del riu. Fotografia de Frèia Berg a Isle-sur-la-Sorgue (2007).
2 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Per què sona tan bé, en aquest poema i sempre, la paraula amiga?
Perquè invoca una profunda sinceritat de sentiments i, de vegades, potser diu més enllà del que diu. O, almenys, així ho voldríem entendre.