30 de des. 2010
"NO SENTS, COR MEU, LA SOLEDAT DE LES ESTRELLES...", de Màrius Torres
dins l'ordenació que ha constel.lat el cel?
En la nit de la terra, de fosca més rebel,
les ànimes estan ordenades com elles
amb el silenci, entorn, d'una altra intensitat;
i tota vida és camí de soledat.
És així, vida meva humil com una espurna,
que en ànimes germanes de constel.lació
fulgeix lluny, en la fosca, el teu mateix dolor.
Però, tal com enlaire, en la volta nocturna,
cap astre no pot mai brillar enfervorit,
tornar menys tenebrosa ni menys freda la nit,
cada ànima és aquí perdudament llunyana
com una estrella tremolant de soledat
en la nit sense espai, transparència ni edat
que engoleix la lluor de tota vida humana.
Màrius Torres,
18 de juny, 1942
2 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Màrius Torres i Rainer Maria Rilke, de costat, com germans de l'ànima...
Màrius Torres... sempre la paraula precisa... mai fora de lloc, per a l'emoció justa.