27 de gen. 2011
JOSEP M. DE CASACUBERTA (nota per al dietari)
Assisteixo a l'acte d'homenatge que la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans dedica a Josep M. de Casacuberta (1897-1985) amb motiu del vinticinquè aniversari del seu traspàs, en representació d'Òmnium Cultural. La Sala Pere Coromines, té l'aforament just per acollir actes de format mitjà i la seva disposició i, sobretot, la decoració, la fa càlida i acollidora. El caliu l'hi atorguen avui els assistents, familiars, amics i coneguts de Casacuberta i deutors del seu mestratge, filòlegs i professors, representants d'entitats i institucions se saluden, evoquen i agraeixen. Hi entreveig Carles Duarte, de la Fundació Lluís Carulla, que continua fa créixer l'Editorial Barcino, fundada el 1924 per un jove Josep M. de Casacuberta que deixa la direcció de l'Oficina de Toponímia i Onomàstica de l'IEC exercida entre 1921-1923 en mans de Joan Coromines.
Els tres oficiants acompleixen la seva comesa: Isidor Marí, flamant president de la Secció Filològica de l'IEC, acompleix exquisidament el paper de mestre de cerimònies ; Josep Moran, de la Secció Filològica, rememora la tasca de Casacuberta al front de l'Oficina, que actualment dirigeix, i Josep Massot i Muntaner, fent un interessant i selectiu repàs a la biografia intel.lectual de Casacuberta, en el que no hi manca la referència a la pertinença d'una poc coneguda Societat d'Estudis Militars els primers anys vint en companyia de J. M. Batista i Roca i de Joan Coromines.
Casacuberta va ser un activista de la cultura i de la llengua catalanes, com prova tota una vida dedicada a la tasca editorial dels clàssics catalans, de l'erudició i dels estudis verdaguerians juntament amb una de les col.leccions que més ha contribuït a la culturalització del país, com és la Col.lecció Popular Barcino. La imatge de Casacuberta projectada a la pantalla que ens mira és la d'un jove de vint anys llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, l'esguard de qui sap que té la vida oberta al davant. Contrasta amb la fotografia que habitualment ens el presenta: un home ja gran que calbeja, rostre rodanxó i afable, ulleres arrodonides de montura esprimarxada i vidres bifocals. És la que figura a la coberta de l'opuscle que ens han lliurat, amb la biografia que Albert Manent dedica a Josep Maria de Casacuberta i l'editorial Barcino.
1974-2011. Són exactament les dates al voltant de Josep M. de Casacuberta que em porten d'un cantó a l'altra dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu. El 1974 una jove estudiant de bibliotecària assistia a un acte de la Biblioteca de Catalunya que consistia en un homenatge al fundador de l'Editorial Barcino. Es va celebrar a l'auditori de la biblioteca, hi havia força gent, i ella va poder veure de prop el senyor que havia inventat una col.lecció que la fascinava perquè eren els clàssics catalans que no havia pogut aprendre a l'escola i ho havia de fer de gran.
Els llibres de Els Nostres Clàssics es van convertir en el millor regal de sants, aniversaris, reis i final de carrera. Quan els contemplo arrenglerats i endreçats a la part alta de la llibreria no puc evitar recordar l'emoció que vaig sentir les primeres vegades que m'enduia els poemes d'Ausiàs Marc o el Llibre d'Amic e Amat com a lectura per als viatges en tren entre Sitges i Barcelona. Llavors l'IEC encara no havia recuperat la seva seu a la Casa de Convalescència i celebrava els actes més solemnes al Palau Dalmases del carrer de Montcada, que era la seu d'Òmnium Cultural.
Aquesta vesprada de gener de 2011 sóc a l'IEC en representació d'Òmnium. Retorno al senyor Casacuberta, un editor vocacional i generós que va dedicar la vida sencera a la cultura del país quan més falta feia i sense gaire possibilitats de lluïment. Estic voltada d'amics en una institució que m'acull. Comparteixo amb ells el compromís per la cultura des de la feina quotidiana, que és la vida que he triat i que m'agrada.
En sortir, el vespre ja s'ha tornat nit, el fred es fa sentir. Penso en les mimoses i les camèlies del jardí de dalt, dedicat a Mercè Rodoreda, que s'han endormiscat esperant la tebior del sol del primer matí, i decideixo que en arribar a casa cercaré els poemes del meu Ausiàs March entre Els Nostres Clàssics.
(Nota per al dietari, 26 de gener de 2011)
|
Etiquetes de comentaris: Editorial Barcino, el meu dietari, Els Nostres Clàssics, Fundació Lluís Carulla, Institut d'Estudis Catalans, Josep M. de Casacuberta, Òmnium Cultural
Etiquetes de comentaris: Editorial Barcino, el meu dietari, Els Nostres Clàssics, Fundació Lluís Carulla, Institut d'Estudis Catalans, Josep M. de Casacuberta, Òmnium Cultural
4 comentaris:
Gràcies Vinyet! Tants noms coneguts arreu de casa nostra i la poca informació que, lamentablement, en tinc, fan que el teu escrit sigui del tot enriquidor a nivell personal!
Una forta abraçada!
Una forta abraçada!
Víctor, m'hauria encantat conèixer-te en viu i en directe! Sisplau, un altre dia diga'm que ets tu!
Va ser un acte especial per a mi perquè de sobte vaig retornar a la jove estudiant de bibliotecària de 1974, a l'antic auditori de la BC, i vaig fer balanç: em va sortir positiu! I de nit a casa, sí, Ausiàs March
Va ser un acte especial per a mi perquè de sobte vaig retornar a la jove estudiant de bibliotecària de 1974, a l'antic auditori de la BC, i vaig fer balanç: em va sortir positiu! I de nit a casa, sí, Ausiàs March
Elara, moltes gràcies. La veritat és que de vegades no valorem prou el que ens sembla que és el més proper i, en el cas del senyor Casacuberta, la seva obra és un dels grans patrimonis de la nostra cultura. I si t'agraden els clàssics i l'Stile Antico...
Una abraçada per a tu!
Una abraçada per a tu!
Va ser un acte entranyable. Cal recordar les personalitats del país per no perdre autoestima ni part de la nostra història.
Les col·leccions de Barcino són imprescindibles en molts àmbits del nostre saber.