5 de jul. 2009
FESTA DE LA POESIA, TERCERA EDICIÓ
És la tercera vegada que es reuneixen prop del mar; la tercera vegada que, fugint del soroll de la ciutat, venen a somniar al peu d’aquesta platja hermosa, a sentir-se bressats pel compàs de les onades, a prendre aigües de poesia, malalts que estan del mal de prosa que avui corre per la nostra terra (…) Vénen perquè necessiten espolsar-se de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat forçada o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia en aquesta terra nostra que, per por de ser boja, se’ns va tornant ensopida…
Canviant les persones del verb i alguna altra paraula fins i tot em sorprèn com aguanta el to general del discurs de la Tercera Festa Modernista. Serà que la constant de la poesia sempre és la mateixa: aquella capacitat de commoure amb què Wordsworth la va definir sintèticament, on hi caben tots els matisos que el discurs modernista de Rusiñol en la Tercera Festa descriu amb tanta amplitud com entusiasme i convicció.
El fet que la Festa de la Poesia a Sitges arribi a la tercera edició és una mena de majoria d’edat prematura que contribueix a la seva consolidació en el calendari d’esdeveniments culturals de Sitges. Per les seves singulars característiques el programa poètic sitgetà no té absolutament res a veure amb cap dels festivals, certàmens i trobades que marquen el tomb de l’any en el calendari dels poetes. Quaranta-vuit intenses hores repartides en tres jornades donen per a trobades, exposicions, lectures, concerts i el clou del festival del dissabte a la nit als jardins del Retiro, però cap d’aquests i d’altres actes que se succeeixen són només el que s’anuncia. El caliu, el contingut, el marc i la simbiosi entre públic i poetes hi atorguen un to i un ambient de proximitat i comunicació que va creixent amb el pas de les hores. La Festa ja té el seu públic, local i forà, més ampli en cada edició i hi ha poetes que una vegada ho han provat tornen d’espectadors perquè s’enyoren.
Vist de fora estant, la Festa de la Poesia de Sitges és un esdeveniment que compta. Des de l’àmbit local, la col.laboració d’institucions, entitats, empreses, col.lectius i persones diverses ho posa de manifest. Hi falta, però, que la poesia també sigui considerada marca distintiva de Sitges i formi part plenament del “Sitges Vila de Festivals” al costat dels altres esdeveniments que configuren el cartell oficial i exportable de la projecció exterior sitgetana. En això no seríem pioners, però seguiríem la tradició d’altres viles i ciutats d’arreu del món que mostren la poesia i la literatura entre els principals valors d’atracció.
A la substanciosa nòmina poètica amb què comptem, enguany s’hi afegeixen Sebastià Alzamora, Teresa Colom, Francesc Garriga, Àlex Susanna, Rosa Lentini, Josep-Anton Soldevila i Núria Martínez Vernis. Hi són presents les diverses estètiques que configuren el panorama actual de la poesia catalana. Juntament amb l’obra poètica en castellà de Lentini, poeta i editora, representen un conjunt de veus i diccions pertanyents a generacions i geografies diverses.
Són convidats que tractarem el millor possible perquè es trobin bé entre nosaltres, facin seu el públic i tornin en properes edicions, però, sobretot, i tal com diuen Joan Duran i Cèlia Sànchez-Mústich, directors del festival, per agrair-los que facin el que fan: propulsar l’enigma, la transgressió, la bellesa, per les artèries a vegades endurides per la realitat.
Brindarem pels poetes i per la poesia per tercera vegada enguany i per totes les que vindran en el futur.
Canviant les persones del verb i alguna altra paraula fins i tot em sorprèn com aguanta el to general del discurs de la Tercera Festa Modernista. Serà que la constant de la poesia sempre és la mateixa: aquella capacitat de commoure amb què Wordsworth la va definir sintèticament, on hi caben tots els matisos que el discurs modernista de Rusiñol en la Tercera Festa descriu amb tanta amplitud com entusiasme i convicció.
El fet que la Festa de la Poesia a Sitges arribi a la tercera edició és una mena de majoria d’edat prematura que contribueix a la seva consolidació en el calendari d’esdeveniments culturals de Sitges. Per les seves singulars característiques el programa poètic sitgetà no té absolutament res a veure amb cap dels festivals, certàmens i trobades que marquen el tomb de l’any en el calendari dels poetes. Quaranta-vuit intenses hores repartides en tres jornades donen per a trobades, exposicions, lectures, concerts i el clou del festival del dissabte a la nit als jardins del Retiro, però cap d’aquests i d’altres actes que se succeeixen són només el que s’anuncia. El caliu, el contingut, el marc i la simbiosi entre públic i poetes hi atorguen un to i un ambient de proximitat i comunicació que va creixent amb el pas de les hores. La Festa ja té el seu públic, local i forà, més ampli en cada edició i hi ha poetes que una vegada ho han provat tornen d’espectadors perquè s’enyoren.
Vist de fora estant, la Festa de la Poesia de Sitges és un esdeveniment que compta. Des de l’àmbit local, la col.laboració d’institucions, entitats, empreses, col.lectius i persones diverses ho posa de manifest. Hi falta, però, que la poesia també sigui considerada marca distintiva de Sitges i formi part plenament del “Sitges Vila de Festivals” al costat dels altres esdeveniments que configuren el cartell oficial i exportable de la projecció exterior sitgetana. En això no seríem pioners, però seguiríem la tradició d’altres viles i ciutats d’arreu del món que mostren la poesia i la literatura entre els principals valors d’atracció.
A la substanciosa nòmina poètica amb què comptem, enguany s’hi afegeixen Sebastià Alzamora, Teresa Colom, Francesc Garriga, Àlex Susanna, Rosa Lentini, Josep-Anton Soldevila i Núria Martínez Vernis. Hi són presents les diverses estètiques que configuren el panorama actual de la poesia catalana. Juntament amb l’obra poètica en castellà de Lentini, poeta i editora, representen un conjunt de veus i diccions pertanyents a generacions i geografies diverses.
Són convidats que tractarem el millor possible perquè es trobin bé entre nosaltres, facin seu el públic i tornin en properes edicions, però, sobretot, i tal com diuen Joan Duran i Cèlia Sànchez-Mústich, directors del festival, per agrair-los que facin el que fan: propulsar l’enigma, la transgressió, la bellesa, per les artèries a vegades endurides per la realitat.
Brindarem pels poetes i per la poesia per tercera vegada enguany i per totes les que vindran en el futur.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada