22 de maig 2009
EL LUMINISTA DIBUIXANT (A PROPÒSIT DE L'EXPOSICIÓ D'ARCADI MAS I FONDEVILA)
Sovint, gairebé sempre, assimilem l’obra dels luministes, i dels pintors en general, únicament a la pintura. I és lògic, perquè és per mitjà de la pintura que els luministes van crear grup i van ser reconeguts com a escola i perquè, en el context general de les arts, la pintura ocupa el lloc preeminent. Això fa que el dibuix, que n’és un dels fonaments, passi a segon terme i sovint resti a segon terme, i fins i tot en un semioblit displicent. Fins que l’atzar, l’aventura i la redescoberta de la qualitat i la bellesa del dibuix fan que n’emergeixi de nou la importància i se situi en pla d’igualtat amb la pintura.
Això és el que succeeix amb el pintor i dibuixant Arcadi Mas i Fondevila. En l’exposició dedicada a L’Escola Luminista de Sitges (2002) Isabel Coll va dedicar un apartat als dibuixos de Mas des de la convicció que no tenien res a envejar a la resta de l’obra de l’artista; els dibuixos lluïen amb atractiu i amb qualitat pròpies.
Entre el 23 de maig i el 14 de juny, amb motiu del 75è aniversari de la mort de l’artista, el Grup d’Estudis Sitgetans dedica una exposició monogràfica a Els dibuixos d’Arcadi Mas i Fondevila a les col.leccions sitgetanes comissariada per Isabel Coll, en la que es mostra una interessant i, fins a un cert punt, inèdita col.lecció de dibuixos de l’artista. La col.laboració de l’Obra Social de la Caixa de Terrassa ha fet possible aquest esdeveniment.
La tria d’obres ha estat acurada i exquisida. Hi figuren dibuixos publicats en les més populars i prestigioses revistes il.lustrades de l’època, com La Ilustración Artística o Hispania. D’altres van acompanyar aquells volums característics amb què l’editorial barcelonina de Muntaner y Simón va contribuir a difondre els escriptors del moment, com Frederic Mistral, Gaston Leroux, Gustavo A. Bécquer o Víctor Català, entre molts altres altres. Hi figuren també obres que, malgrat no pertànyer al món de l’edició il.lustrada, donen la mesura de l’ofici de l’artista en el tractament de temes de la vida quotidiana, paisatges i motius diversos d’exercici i creativitat.
Les trenta-tres peces que aplega l’exposició ofereixen un doble referent sitgetà. L’un és el de la procedència de les col.leccions. L’altre és la visió del paisatge de la Vila. Mas transporta a les il.lustracions dels discursos narratius dels llibres motius paisatgístics de Sitges que, en el context de les diferents obres, presenten una nova i diferent dimensió. Talment com si els diferents indrets que sovint han estat tema de l’obra pictòrica de l’artista o que formen part de la seva visió de la Vila es traslladessin a un context on, malgrat els arguments i les trames de les narracions, hi persistís encara un determinat aire local, conegut i familiar. El contrast és, més que curiós, una mostra del punt fins on l’artista té assumit i revalidat el paisatge sitgetà. La platja, els carrers, les raconades, el campanar, els afores, l’església parroquial, els jardins i, fins i tot, l’escalfapanxes del Cau Ferrat són indrets explícitament plasmats en els dibuixos d’un artista que converteix Sitges una vegada més en escenari i tema pictòric i plàstic. Després d’una reeixida carrera que fins i tot va tenir el ressò internacional del sojorn perllongat en terres italianes, Mas fixa una gran part de la seva pintura en el paisatge local i el manté com una constant indefugible al llarg dels seus anys més creatius.
L’exposició Els dibuixos d’Arcadi Mas i Fondevila a les col.leccions sitgetanes constitueix, doncs, alhora, homenatge i recuperació d’un dels vessants menys coneguts, més atractius i més acomplerts de l’obra de l’artista.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada