28 de gen. 2009

Carta a l'avi Isidro


Estimat avi Isidro,

Sé que fa dies que vas contemplant les anades i vingudes, i que has vist els anuncis a l’Eco i al Diari de Vilanova, les entrevistes a la ràdio i els espots a TVMaricel. Em consta que en parles amb l’àvia Adela, i que tots dos recordeu com vau començar la botiga en tornar de Cuba, amb més il.lusió pel fet de tornar a casa que amb gaires estalvis d’aquells anys, que a mi sempre m’ha semblat que per vosaltres van ser un autèntic paradís. Fins que les coses no van anar com esperàveu i vau embarcar de retorn a casa amb el nen Jordi, que ja tenia cinc anys. Vau fer escala a Nova York, vau passejar per la Cinquena Avinguda i vau visitar la catedral de Sant Patric; com l’àvia Adela ens explicava. Sapigueu que aquells balancins de boga que vau portar de Guantánamo encara fan patxoca i són comodíssims, sobretot als estius, i que les fotos de Cuba formen part del patrimoni familiar. Com també en forma el quadre de La Punta que us van regalar quan us vau casar i que teníeu al menjador de la casa de Guantánamo, i ara és a la botiga amb tots els honors.


Doncs sí: ja veieu que hem decidir celebrar els setanta cinc anys de Calçats Pañella, “setanta-cinc anys calçant moda”, com diu l’eslògan. Aquest aniversari ha estat un tema de conversa habitual al llarg dels darrers anys, especialment als dinars de Festa Major i de Nadal, que seguim celebrem amb la mateixa il.lusió de tota la vida, sabent que a vosaltres us agrada que ho continuem. Des de la botiga “mare” n’hem parat altres quatre: la dels parells solts (avui dia se’n diu “outlet”…), la de criatura (al que va ser la cansaladeria de La Torre de les Hores; suposo que amb l’oncle Antonet i amb la tia Maria ja ho vau comentar al seu moment…), la de calçat de dona i la d’home. I tot queda a casa. Ja comptem tres generacions: la teva i la de l’àvia, la dels meus pares i ara, l’Adela i la Carmen. La Ioia i jo no hem sortit botigueres, però ens encanta portar les sabates mes maques de Sitges…


Ens fa il.lusió celebrar-ho perquè és una manera diferent de recordar-vos a tu i a l’àvia, els vostres anys d’il.lusions i sacrificis, la vida sencera que vas dedicar a la botiga amb tot el teu afany. Eres un senyor distingit i elegant, amb molt de gust per a tot el que tocaves i una enorme capacitat de vendre, que vol dir convèncer i seduir la clientela que vas saber fer teva – nostra- amb un tacte exquisit. Encara vaig gent d’arreu que em parla de tu i et recorda sempre al peu del canó.


Nosaltres, pots comptar! El pare i la mare, que també hi han deixat la vida sencera, s’ho miren amb il.lusió per tot el temps que hi han viscut i pel futur que han sabut construir i que ha donat els fruits que tu mateix pots veure. L’Adela i la Carmen, que han viscut el dia a dia de l’esforç de tots plegats i des de la mentalitat de l’activitat comercial d’avui dia centrada a Sitges, però sense de perdre de vista Barcelona, Milà i París, encaminen “Calçats Pañella” per aquests anys del segle XXI. Com que les prestatgeries i aparadors ja n’han vist d’uns quants colors, tinc la seguretat que arribarem a fer els cent.


I per la resta, tot bé. Tots aquests anys que el pare ha dedicat a la botiga, l’Isidret els ha dedicat a la pirotècnica i s’ha convertit en un expert mestre creatiu i veterà. Els sis néts i nétes que l’àvia i tu teniu han proliferat, i avui compteu amb uns besnéts que són uns sols i que cobreixen tota la gamma d’edats des d’un als trenta anys: la Laia, l’Elisenda, en Carles, en Guillem, en Jaume, l’Alba, en Miquel, en Jordi i l’Aleix. La família continua amb la seva especial predilecció pels gats, i persisteix la raça de les “Negrites”. Sitges ha crescut enormement i el tipus de clientela ha canviat amb els anys i les generacions. Mantenim els descendents d’aquelles famílies que venien a comprar sabates per desenes a finals de cada estiu de cara a l’hivern i al curs escolar, i n’hem guanyat de nous. Aquests dies ens feliciten pels setanta-cinc anys i això ens fa goig perquè, en la nostra mesura, hem contribuit a configurar el Sitges d’avui des de la feina de la vida quotidiana. I t’ho devem a tu, avi, que el 1933 et vas armar de valor i d’il.lusió sense els quals no hauríem arribat on hem arribat.


En nom de tota la família al complet, un petó i una abraçada i moltes, moltes gràcies,

la teva néta gran.


Publicat a "El Marge Llarg", L'Eco de Sitges, 21 de desembre del 2008
|  
Etiquetes de comentaris: ,

1 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)