28 de gen. 2009
Estimats Reis d’Orient,
per aquelles casualitats del calendari, m’adono que el primer article de l’any és la carta que cada any us adreço des de El Marge Llarg. Aprofito l’avinentesa per felicitar L’Eco, que des d’avui s’edita en color a les cobertes, i desitjo que prosegueixi la seva ja llarga vida acomodant-se les possibilitats de les tecnologies de la informació per uns quants segles més. I, a més a més, que el puguem tenir digitalitzat, que, per cert, tinc entès que algun de vosaltres ho porta dins del sac.
A la carta que us envio en sobre tancat hi va la llista de coses que us demano per a mi, que són, si fa no fa, les de sempre. Però com que hi ha coses que són patrimoni comú, el que us demano en aquesta carta oberta va per a tots. Parlant de patrimoni, us demano que enguany els museus de Sitges comptin amb els recursos necessaris – és a dir, molt més que els mínims indispensables – per poder resoldre els dèficits i situar-se a la mateixa alçada del valor de les seves col.leccions. No em refereixo només al dia a dia, sinó als projectes d’obres que van passant d’un any a l’altre sense concrecions ni finançament. També us demano que la Biblioteca Santiago Rusiñol es refaci d’aiguats i maltempsades, i que rebi tota l’atenció i cura per part de l’administració que n’és responsable. Que la Jove de Sitges continuï amb l’entusiasme i vagi pujant l’escala del rànquing en un ascens imparable. Que tinguem un teatre de debò i ben equipat. I que les institucions i entitats culturals de Sitges no paguin els plats trencats de la crisi.
Us demano que, a la vista de les obres públiques que tenim en dansa i alguns projectes que s’anuncien, siguem capaços de garantir el manteniment del que queda del paisatge que hem conservat força bé fins que la voracitat del totxo i de l’especulació ens ha capgirat la fesomia. No cal que ens imposin l’adotzenament viari i urbanístic estàndard del cinturó industrial i assimilats. Ni que en nom de l’edificabilitat vagin caient més arbres per fer pujar més ciment. Ni que el ciment i el totxo engoleixin més metres quadrats del poc verd de l’entorn que ens queda. Ni que els ingressos municipals estiguin directament vinculats a la concessió de les llicències d’obres – d’ aquí i d’arreu del país -.
Tinc tantes coses per demanar-vos que em temo que em faltarà espai… Us demano que puguem mantenir i, si pot ser, incrementar la qualitat de vida de la Vila i del país i que tothom en pugui gaudir. Ja sé que és difícil pels temps que corren, però no em puc estar de demanar-vos-ho.
Pel que fa al país, ja us ho podeu imaginar, el de sempre…Que la llengua catalana no tingui més traves mediàtiques, judicials i polítiques dels totalitaris del bilingüisme que ells no practiquen. Que l’educació i la seva qualitat esdevinguin de debò un valor i no un motiu de picabaralla. Que el finançament de Catalunya no sigui la riota dels de Polònia i de tot l’estat espanyol, i que en aquests i els altres aspectes de compliment de l’Estatut que vam votar, els governants de l’Estat compleixin perquè, al capdavall, es tracta de complir una llei orgànica i que hi estan obligats. Que la política sigui un valor de servei a la població i al país i no un modus vivendi d’uns quants defensat a qualsevol preu. Que la gent jove vegi la vida com un univers d’oportunitats i no com una cursa d’obstacles cap a la incertesa. Que als desastres naturals i artificials no s’hi sumi el desastre de la ineficàcia, de la manca de mitjans o de la indiferència.
Pel que fa a la situació de la humanitat, què us demanaré que no us hagi demanat tothom! Que, almenys, el reconeixement i el compromís amb la salvaguarda dels drets humans sigui acceptat per la totalitat dels estats i que el seu exercici per part de les persones deixi de ser una utopia. Que el món sigui menys autodestructiu i molt més just…
En fi, estimats Reis, no m’ho acabaria! Us demano que vetlleu per la dignitat de les persones i dels pobles d’arreu, i de Sitges en particular. Moltes joguines i llaminadures per a les criatures que us vindran a rebre i us han fet unes cartes precioses. Ah, i deixeu unes quantes tones de carbó per a unes quantes persones que jo sé.
Salut, pau, llibertat i progrés. I si el 2009 en començar, no és tan bo com voldríem, que siguem capaços de fer-lo millor entre tots plegats.
per aquelles casualitats del calendari, m’adono que el primer article de l’any és la carta que cada any us adreço des de El Marge Llarg. Aprofito l’avinentesa per felicitar L’Eco, que des d’avui s’edita en color a les cobertes, i desitjo que prosegueixi la seva ja llarga vida acomodant-se les possibilitats de les tecnologies de la informació per uns quants segles més. I, a més a més, que el puguem tenir digitalitzat, que, per cert, tinc entès que algun de vosaltres ho porta dins del sac.
A la carta que us envio en sobre tancat hi va la llista de coses que us demano per a mi, que són, si fa no fa, les de sempre. Però com que hi ha coses que són patrimoni comú, el que us demano en aquesta carta oberta va per a tots. Parlant de patrimoni, us demano que enguany els museus de Sitges comptin amb els recursos necessaris – és a dir, molt més que els mínims indispensables – per poder resoldre els dèficits i situar-se a la mateixa alçada del valor de les seves col.leccions. No em refereixo només al dia a dia, sinó als projectes d’obres que van passant d’un any a l’altre sense concrecions ni finançament. També us demano que la Biblioteca Santiago Rusiñol es refaci d’aiguats i maltempsades, i que rebi tota l’atenció i cura per part de l’administració que n’és responsable. Que la Jove de Sitges continuï amb l’entusiasme i vagi pujant l’escala del rànquing en un ascens imparable. Que tinguem un teatre de debò i ben equipat. I que les institucions i entitats culturals de Sitges no paguin els plats trencats de la crisi.
Us demano que, a la vista de les obres públiques que tenim en dansa i alguns projectes que s’anuncien, siguem capaços de garantir el manteniment del que queda del paisatge que hem conservat força bé fins que la voracitat del totxo i de l’especulació ens ha capgirat la fesomia. No cal que ens imposin l’adotzenament viari i urbanístic estàndard del cinturó industrial i assimilats. Ni que en nom de l’edificabilitat vagin caient més arbres per fer pujar més ciment. Ni que el ciment i el totxo engoleixin més metres quadrats del poc verd de l’entorn que ens queda. Ni que els ingressos municipals estiguin directament vinculats a la concessió de les llicències d’obres – d’ aquí i d’arreu del país -.
Tinc tantes coses per demanar-vos que em temo que em faltarà espai… Us demano que puguem mantenir i, si pot ser, incrementar la qualitat de vida de la Vila i del país i que tothom en pugui gaudir. Ja sé que és difícil pels temps que corren, però no em puc estar de demanar-vos-ho.
Pel que fa al país, ja us ho podeu imaginar, el de sempre…Que la llengua catalana no tingui més traves mediàtiques, judicials i polítiques dels totalitaris del bilingüisme que ells no practiquen. Que l’educació i la seva qualitat esdevinguin de debò un valor i no un motiu de picabaralla. Que el finançament de Catalunya no sigui la riota dels de Polònia i de tot l’estat espanyol, i que en aquests i els altres aspectes de compliment de l’Estatut que vam votar, els governants de l’Estat compleixin perquè, al capdavall, es tracta de complir una llei orgànica i que hi estan obligats. Que la política sigui un valor de servei a la població i al país i no un modus vivendi d’uns quants defensat a qualsevol preu. Que la gent jove vegi la vida com un univers d’oportunitats i no com una cursa d’obstacles cap a la incertesa. Que als desastres naturals i artificials no s’hi sumi el desastre de la ineficàcia, de la manca de mitjans o de la indiferència.
Pel que fa a la situació de la humanitat, què us demanaré que no us hagi demanat tothom! Que, almenys, el reconeixement i el compromís amb la salvaguarda dels drets humans sigui acceptat per la totalitat dels estats i que el seu exercici per part de les persones deixi de ser una utopia. Que el món sigui menys autodestructiu i molt més just…
En fi, estimats Reis, no m’ho acabaria! Us demano que vetlleu per la dignitat de les persones i dels pobles d’arreu, i de Sitges en particular. Moltes joguines i llaminadures per a les criatures que us vindran a rebre i us han fet unes cartes precioses. Ah, i deixeu unes quantes tones de carbó per a unes quantes persones que jo sé.
Salut, pau, llibertat i progrés. I si el 2009 en començar, no és tan bo com voldríem, que siguem capaços de fer-lo millor entre tots plegats.
Publicat a "El Marge Llarg", L'Eco de Sitges, gener del 2009
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada