14 de des. 2008
NEARDENTALS A LES COVES
Es fa difícil imaginar el paisatge de quaranta mil anys enrere, quan davant de Les Coves hi havia una planura per on transitaven humans i bestiar. La mar parava força més enrere i Les Coves, on es podia entrar còmodament, aixoplugaven indistintament els uns i els altres. És quan els Neardentals vivien a Sitges, en aquest paratge llegendari que avui té tan poc a veure amb el que havia estat al Paleolític Mitjà.
A la Cova dels Musclos i a la Cova del Gegant la fauna era variada, segons que mostren les anàlisis paleontològiques: ratpenats de diverses menes, lirons, talps, conill, teixons, senglars, cabres, cèrvols, ases salvatges, rinoceronts, elefants, musaranyes, ratolins, llops, guineus, hienes, gats salvatges, lleopards i óssos, entre altres espècies; la descripció arqueofaunística és nombrosa. Hi havia, també, éssers humans que les devien habitar, que són els Neardental de Sitges.
Ha estat Edgard Camarós qui ha deixat memòria i documentació escrites sobre l’existència dels Neardentals al terme en un treball recentment publicat pel Grup d’Estudis Sitgetans, guanyador exaquo del Premi Josep Carbonell i Gener de 1997. És un treball de divulgació rigorós i documentat en el que l’autor mostra l’amplitud dels seus coneixements i la voluntat explícita de retornar la investigació i el coneixement a la societat. Amb aquest propòsit Camarós investiga els Neardentals sitgetans i el seu entorn a partir de l’estudi de la mandíbula que, procedent de la Cova del Gegant, forma part de la col.lecció paleontològica que mossèn Santiago Casanova, soci del Grup d’Estudis Sitgetans, va lliurar a l’Arxiu Històric de Sitges el 1998. Al mateix temps, l’autor mostra un extens sistema de referències que posa de manifest que, malgrat que l’arqueologia és una ciència de no tan fàcil comprensió com pot semblar, el massís del Garraf i el terme de Sitges són indrets investigats i documentats profusament. No en va Camarós va expressar que, des de l’estudi i documentació de la mandíbula de La Cova del Gegant, Sitges ocupa un lloc preeminent en els debats científics sobre el Paleolític mitjà.
La mandíbula que van estudiar Joan Daura i Montse Sanz, juntament amb l’estudi d’una peça dentària trobada, igualment, a la Cova del Gegant determinen l’existència de Neardentals sitgetans. El jaciment de Les Coves adquireix, d’aquesta manera, una importància més que notable en el context d’estudis de paleontologia, dels que Camarós dóna compte detallat al terme de Sitges i al Massís del Garraf. Com van arribar aquestes restes a l’indret on foren trobades no és clar, però sembla que van ser l’aportació d’algún dels carnívors que hi sovintejaven. En qualsevol cas, el que queda clar és que, com estableix Camarós, “Sitges i el Garraf sembla que podrien haver estat zones privilegiades per a poder viure els Homo neardenthalensis”.
Després de tot plegat, i amb la voluntat de retornar el coneixement i la investigació a la societat, i també a la nostra societat local, queda preguntar-nos perquè el passat prehistòric de Sitges ens queda tan lluny, i les seves restes encara tan poc accessibles. Gràcies al treball d’Edgard Camarós ja ens coneixem d’una mica força més lluny.
Edgard Camarós. Neardentals a Sitges. Sitges: Grup d’Estudis Sitgetans, 2008. (Quaderns; 56)
Publicat a "El Marge Llarg", L'Eco de Sitges, 13 de desembre del 2008
http://silviabel.wordpress.com