12 de maig 2008
L'accés universal a Mercè Rodoreda
L’Any Rodoreda ens porta la percepció i la visió universal de l’escriptora des de diversos vessants. La traducció, l’estudi acadèmic i la difusió en són les més significatives. Rodoreda ha estat objecte d’atenció per part d’investigadors, escriptors i traductors d’arreu per la vàlua de la seva obra i en contra dels elements adversos al desenvolupament literari i cultural del país. Això fa que el seu centenari constitueixi una ocasió propícia per a establir un bon balanç de situació i per impulsar-ne la continuïtat.
La trobada de traductors que amb què es van iniciar les activitats rodoredianes va tenir lloc el passat mes de desembre de 2007, coordinada per Joaquim Mallafrè, traductor i membre de la Secció Filològica de l’IEC. Si les traduccions són un dels indicadors clau per a conèixer la recepció exterior de les obres literàries d’un país i d’una llengua, el panorama relatiu a la literatura catalana contemporània és, a hores d’ara, insatisfactori i irregular. Insatisfactori perquè la relació entre obres literàries de qualitat i traduccions accessibles en llengües estrangeres – les de la Unió Europea, posem per cas- és baixa. Ho és, també, si comparem els autors en llengua catalana traduïts amb autors de llengües amb un pes demogràfic similar. Irregular, perquè la manca de visió de conjunt en els programes institucionals i editorials per promoure les versions dels clàssics catalans del segle XIX i XX a altres idiomes ha comportat d’una banda, dispersió i d’altra insuficiència. Amb tot, cal recordar l’esforç periòdic de la Institució de les Lletres Catalanes i de l’Institut Ramon Llull des de les respectives fundacions pel que fa al sector públic, així com de la Fundació Lluís Carulla des del privat.
Mercè Rodoreda n’és l’excepció, i no només pel seu gran bestsèler, La plaça del Diamant, que ha estat traduït a vint-i-una llengües, la primera, al castellà el 1965 i la darrera, el sard, el 2008, passant pel francès, anglès, alemany, hongarès, hindi, portuguès, italià, hebreu, grec modern, búlgar, serbocroat, romanès, finès, rus, suec, japonès, vietnamita, basc...La pràctica totalitat de la narrativa de Rodoreda ha estat traduïda en llengües de gran, mitjà i petit abast. Aquest fet, i la constant atenció de què és objecte per part del medi acadèmic, literari i editorial la converteixen en un dels fenòmens més espectaculars (no voldria ser grandiloqüent, però...) de la nostra literatura. Rodoreda és, avui, accessible en qualsevol idioma, i aquest fet la converteix en una autora d’abast universal. Els lectors, altrament, no hi són indiferents: Mercè Rodoreda continua essent una escriptora d’èxit.
L’exposició que es va organitzar amb motiu de la reunió dels traductors de Rodoreda a la Biblioteca de Catalunya ha constituït la mostra palpable de l’interès que l’obra de l’escriptora ha ocasionat. S’hi ha reunit una gran part de les obres traduïdes, correspondència de Rodoreda amb editors i traductors, retalls de premsa relatius a les edicions en altres llengües. Mercè Rodoreda és una figura viva al mercat del llibre nacional, estatal i estranger, i això contribueix a traçar el perfil universal de l’escriptora. En certa manera, també, i gràcies a ella, el de la majoria d’edat d’exportació de la nostra literatura.
Publicat a Recvll (Blanes), febrer 2008
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada