Matí a la Ribera. Passeig avall la fresca de matí anuncia un dia lluminós i assolellat. Les parades estan gairebé enllestides: les roses, els llibres, les manualitats de la diada: les roses de fusta i de paper de la Fundació Ave Maria; l’estand del Grup d’Estudis Sitgetans, on s’hi pot trobar de tot sobre la Vila, els llibres dels escriptors locals i de les editorials sitgetanes. Als estands comercials, omnipresència dels bestsèlers anunciats amb bombo i platerets com els grans triomfadors del dia. Em refermo en la idea que una cosa és literatura i una altra ben diferent la indústria editorial.

A les onze del matí tinc el privilegi d’inaugurar el torn de signatures a la carpa de l’Ajuntament, d’un disseny acurat i acollidor, flanquejat amb el cartell de Sant Jordi que ha pintat l’Isidre Marcet. M’hi acompanyen el regidor de Cultura i el seu equip. Al cap de poc estreno el torn d’entrevistes de Ràdio Maricel, on en Vicenç Morando, sagaç i sorneguer, em fa totes les preguntes que toquen i unes quantes més. Li respoc que els meus llibres d’avui són els de la Rodoreda, Claudio Magris i Vassili Grossmann, els Evangelis apòcrifs i Les tombes blanques de Susanna Rafart…La veritat és que em fa il.lusió ser a l’estand de les signatures. Els llibres que signo per amics i coneguts em porten bona sort per tot el dia.

Retorno passeig amunt. M’adono amb sorpresa que una bandera del Regne Unit cobreix el Monument a G. K. Chesterton, i és que els anglòfons de Sitges li dediquen el seu particular homenatge llegint-li passatges de la seva obra al peu del monument. Tot un detall, tal dia com avui. Des de la casa del davant em crida l’absència de l’Antoni Julià, i penso en el seu paisatge de tota la vida, palmeres altes i mar oberta.

Quan fa una estona he passat el testimoni de les signatures a en David Jou he tingut la sensació d’haver acomplert la primera part del dia.

Vespre a Madrid. Alcalà 44, Centre Cultural Blanquerna. Madrid és una de les ciutats que forma part del programa “Sant Jordi al món”, de l’Institut Ramon Llull. El Centre Cultural Blanquerna (www.ccblanquerna.cat) hi celebra tota una Setmana de la Cultura Catalana. Des d’ahir i durant tot el dia hi han desfilat llibres i escriptors: Ramon Llull presentat per Júlia Butinyà, Gaziel presentat per Toni Sala i Enric Juliana, Joan F. Mira, Martí Domínguez… La llibreria està plena de gent, s’ofereix cava als visitants, i els que surten porten llibres i roses.

Entrat el vespre és l’hora de l’homenatge poètic a Maria Mercè Marçal al desè aniversari de la seva mort. Carles Torner, que és el director de l’Area de Cultura de l’IRL, presenta l’acte. Hi prenc part juntament amb Núria Martínez Vernis, poeta i Neus Aguado, poeta i traductora, entre altres, de Maria Mercè Marçal. La Núria i jo llegim els poemes de Marçal en català, i la Neus ho fa en la versió castellana; totes tres llegim també els nostres poemes. Segons com, tot se’m fa estrany. Aquest ha estat el meu primer recital des de fa mes de dos anys.

Vaig conèixer la Maria Mercè abans que ella esdevingués poeta, i anys més tard ella va resseguir les meves primeres passes rere seu. Vam compartir diversos recitals i altres coses. Fins i tot la malaltia que se la va emportar tant d’hora i que avui dia hauria pogut superar.. Per això no m’he pogut deixar de llegir un dels seus darrers poemes:
Covava l’ou de la mort blanca
sota l’aixella, arran de pit
i cegament alletava
l’ombra de l’ala de la nit…
Li he correspost amb el meu Liebeslied bei Neumond. Hi ha coses que esglaien.
Acabat el recital el celebrem amb un brindis convicte a la memòria de Marçal, per totes nosaltres.

És l’endemà, i de nit, quan cerco el poema de Rilke per encapçalar les notes sobre el Sant Jordi que, enguany, he viscut en dos temps. Em van acompanyar tot el dia les roses, els llibres, els poemes.