16 d’abr. 2010
TRES INDEPENDENTISTES SITGETANS
La historiografia política sitgetana compta amb personatges d’importància com Josep de Miró i Argenter, general de la independència cubana; el doctor Bartomeu Robert, forjador i líder del catalanisme polític; Joan Duran, fundador i activista del socialisme català o Josep Carbonell i Gener, un dels fundadors d’Unió Democràtica de Catalunya que va formular en termes polítics l’ideal dels Països Catalans i de l’occitanisme modern.
Salvador Carbonell, Ramon Planes i Pere Curtiada s’afegeixen a aquest grup passant a formar part de les biografies polítiques locals. Són altres tres sitgetans d’origen i destí dispar que, cadascú des de la pròpia circumstància, contribueixen i exemplifiquen el compromís i l’acció en favor de la independència de Catalunya. L’actuació de tots tres s’esdevé en medis diversos. Salvador Carbonell, des de la Cuba de l’emigració i l’activisme en les comunitats de catalans de l’illa; Ramon Planes, fill del líder local de la Lliga Regionalista i amic i home de confiança de Robert i dels seus successors, Josep Planas i Robert, des de l’enlluernament vers Francesc Macià i les fileres d’Esquerra Republicana de Catalunya, i Pere Curtiada, home de fermes conviccions i d’una gran capacitat d’acció política, des d’Estat Català.
La seva actuació en el context de l’independentisme català és analitzada en una interessant obra del jove historiador Marc Santasusana i Corzan, guanyadora del Premi Carbonell i Gener per a estudiants universitaris en la convocatòria de 2009. L’obra, que porta com a títol La determinant aportació sitgetana als projectes d’alliberament nacional. Les trajectòries de Salvador Carbonell i Puig, Ramon Planes i Izabal i Pere Curtiada i Ferrer, constitueix una interessant descoberta que des d’ara cal tenir present en el context de la historiografia de Sitges i de Catalunya.
Juntament amb algunes curiositats – com la que revela que una primera versió de la bandera estelada és obra de Salvador Carbonell... – l’obra ofereix un interessant panorama del desenvolupament de la vida política a Catalunya des del microcosmos sitgetà. Passatges com el Complot de Garraf, l’episodi de Prats de Molló o els de la Guerra Civil i la repercussió a l’Ajuntament de la Vila, entre altres, s’entrellacen amb altres esdeveniments menys coneguts però no menys importants.
Cal remarcar que la pena de destacar que algunes de les referències bibliogràfiques més citades són edicions del Grup d’Estudis Sitgetans, com els dos dietaris escrits durant la guerra a Sitges per Joaquima Caballol i Moreu, estiuejant, i Bonaventura Julià i Masó, advocat i polític i les Memòries de Ramon Planes i Izabal.
Sitges compta, doncs, amb un nou capítol d’història que obre pas a noves investigacions. La investigació històrica ens permet aprofundir en realitats sempre complexes i ara que l’independentisme a Sitges ja té noms propis tenim a l’abast la possibilitat de conèixer millor un temps, un país i un poble més ric en la seva tradició, en la seva història, en el seu passat i també en el seu present i futur.
|
Etiquetes de comentaris: Grup d'Estudis Sitgetans, independentisme, Marc Santasusana, Pere Curtiada, Ramon Planes, Salvador Carbonell, Sitges
Etiquetes de comentaris: Grup d'Estudis Sitgetans, independentisme, Marc Santasusana, Pere Curtiada, Ramon Planes, Salvador Carbonell, Sitges
3 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada
Apunt molt interessant. A més, sembla que hem tingut telepatia, perquè aquesta setmana pensava en saber coses sobre els independentistes sitgetans al llarg de la història. Adquiriré el llibre tan aviat com pugui, ja que m'interessa el tema, i felicito la seua aparició.
Gràcies Emigdi. Jo també espero que aquest estudi obri noves vies de recerca i em consta que així està fent. De moment l'autor, en Marc Santasusana, fa la tesi doctoral sobre en Pere Curtiada.
hola, Vinyet,
em dic Josep Maria Camps, i estic treballant en una ficció sobre la història de Miramar, és a dir, la relació entre Casas, Deering i Utrillo bàsicament. voldria contactar amb tu per si podries dedicar-me una estoneta per comentar-ho i que m'expliquessis el teu punt de vista, sobretot en la definició de la psicologia dels personatges. em pots trobar al correu electrònic jmcampsc@gmail.com. moltes gràcies per endavant!
em dic Josep Maria Camps, i estic treballant en una ficció sobre la història de Miramar, és a dir, la relació entre Casas, Deering i Utrillo bàsicament. voldria contactar amb tu per si podries dedicar-me una estoneta per comentar-ho i que m'expliquessis el teu punt de vista, sobretot en la definició de la psicologia dels personatges. em pots trobar al correu electrònic jmcampsc@gmail.com. moltes gràcies per endavant!