20 d’abr. 2010
PASSATGES DE LECTURA
De menuda havia estat una nena bastant nyicris. Va passar els set primers anys mirant per la finestra de l’habitació gran fins que va fer sort amb la penicilina. Quan va sortir al carrer a jugar es va adonar que llegir li agradava molt més que córrer i saltar a corda; per això passava totes les hores a la biblioteca. Allà hi va trobar de tot. Devorava els llibres dels germans Grimm, d’Andersen, d’Oscar Wilde, les rondalles, l’Enid Blyton, els Tintins, el J.O.Curwood, el Kasperle, els d’aventures, les enciclopèdies per a criatures i joves, els contes amb cobertes atractives. I mirant els teixells dels llibres memoritzava els noms dels escriptors que tenia a l’abast. 
Quan va passar a la sala dels grans cercava novel.les de l’Agatha Christie, Georges Simenon, les de “La Cua de Palla”; triava biografies, novel.les de les que havien sortit pel.lícules com Dr. Zivago, Lejos del mundanal ruido, Éxodo, Guerra y paz, El falcó maltès… – encara faltaven unes quantes dècades per descobrir la Karen Blixen a l’Àfrica... – i lamentava que West Side Story no sortís d’una bona novel.la. Juntament amb els llibres de la Selecta on hi havia trobat en Rusiñol i la Víctor Català hi havia els llibres taronja de la col.lecció “A tot vent” des dels anys trenta i els blancs petits d’Edicions 62 de poesia i teatre. Perquè llavors ja combinava la lectura amb l’ús dels llibres per estudiar. Quan va haver d’anar a estudiar a Barcelona sempre portava un llibre o altre al macuto. 
Del llegir va venir l’escriure però això va ser molt més tard. Havia decidit ser bibliotecària, una feina que li havia de permetre viure amb els llibres i assaborir-ne la plenitud dels cossos i les idees. S’hi va posar i encara hi és. El que passa és que per poder-los tractar canviat d’eines diverses vegades. Però hi ha hagut altres canvis. Li sembla que la gent llegeix menys i que a les biblioteques tan important són els devedés de música i cinema com els llibres i això no està gens malament si no fos perquè molts dels llibres són com d’usar i tirar perquè hi ha lectors captius dels màrquetings editorials i en canvi s’han abolit les biblioteques de fons amb l’excusa de la manca d’espai. Hi ha cues pels llibres que encapçalen les llistes mediàtiques d’èxit que els bibliotecaris de vegades recomanen sense mirar el factor qualitat, perquè sembla que tot el que procedeix del món mediàtic és el més important, però no. Joies com les memòries de la Frances Steloff, En compañía de genios. Memorias de una librera de Nueva York; La librería de los escritores, de Mijaíl Osorguín, o el tendre i entranyable 84, Charing Cross road (el carrer de les llibreries de Londres) d’Helene Hanff ho desmenteixen. 
Ara toca afrontar la lectura electrònica i aquí sí que hi ha debat. Fa poc va tenir a les mans un – anava a dir artilugi…- llibre electrònic que contenia un parell de títols de clàssics medievals, el codi civil de Catalunya, una enciclopèdia temàtica, les obres completes de Shakespeare, uns quants manuals de medicina i un considerable etcètera de títols per demostrar que l’e-buc és tant potent, imparable i imprescindible. Ella va pensar que tant de bo n’hagués tingut un els anys de la Facultat de Lletres amb el Riquer-Comas-Molas, “Els Nostres Clàssics” i la MOLC sencers, L’Avenç, Serra d’Or i Els Marges. Però de cap manera no hi hauria volgut els llibres de L’Escorpí de Joan Vinyoli, les edicions de butxaca de l’Espriu, Mirall trencat o El cor del senglar. Ni el Vida i destí que fa un parell d’estius la va tenir lligada i seduïda. Ni les recents memòries d’en Josep M. Castellet. Perquè una cosa és la informació i l’altra el plaer de la lectura, que és com dir el plaer de la cultura.Ella creu que llegir és un guany irrenunciable i un plaer no sap si intransferible, perquè la passió amb què sol parlar dels llibres diuen que l’encomana a propis i estranys. Fins i tot ara, que un editor amic li ha demanat que en parli, s’hi ha abocat mirant enrere i endavant, convençuda que només si som capaços de guanyar la batalla de la lectura també guanyem la batalla de la cultura i de formes d’humanisme i de civilització.
Publicat a Els fulls de l'escriptori, Especial Sant Jordi 2010, abril 2010, p. 13
Fotografies de Frèia Berg
4 comentaris:
La nena nyicris es va convertir en autodidacta a la Biblioteca i li va agradar la feina de bibliotecària perquè li havia de permetre viure entre llibres. L'atzar, al seu moment, va fer la resta.
ja ja ja.... molt "viu" l'atzar!!!
I jo diria més:la Vinyet Panyella a l'Arxiu Històric de Sitges,com a directora i amiga de la recerca i l'estudi,on va descobrir en Josep Carbonell i Gener,l'intel.lectual sitgetà i amic d'Occitània,proclamant que el català i occità gairebé com a llengües bessones,i d'en Miquel Utrillo i Morlius,seguríssim que seria el millor repte,no el dubto gens ni mica.Enhorabona!
Davant d'aquest bellíssim text em ve al cap una reflexió.... alguns nois diuen que es fixen en la mare per saber com serà la seva novia en un futur.... aquesta noia es va fixar en la bibliotecaria, i en la seva professió, a l'hora de triar el seu amor?
M'ha encantat aquest text!!!