5 d’abr. 2010
LA PASQUA DEL POETA
Si hi ha un poeta que ha sabut cantar el binomi que en la tradició literària del país configuren la primavera i la Pasqua ha estat el noucentista Trinitat Catasús (Sitges, 1886-1940). Els seus versos han nodrit no poques cançons de caramelles, fins el punt que n’hi ha una, Dissabte de Glòria – coneguda més popularment com “Prada verda...”que ha esdevingut una mena d’himne oficial del Retiro per tant com l’ha popularitzada moltes nits de Pasqua.
Enguany per celebrar-la en transcric un altre poema, Abril, que conté els elements de l’imaginari popular transformat per l’alè poètic d’un escriptor amb sensibilitat, ofici i sentiment.
Trèmula rialla
de dia daurat
ventitjol que calla
per la immensitat.
Palpintant i jove
majestat d’Abril,
vestidura nova
dels arbres. Subtil
diàfana i clara
delícia del verd,
amb que el món suara
de llum és cobert,
quan el fontinyol
tremolant sentia
la seva frescor
tornada alegria.
Pluja lenta i blanca
de flors d’ametller
que cau de la branca
quan l’oratjol ve.
Noies pels portals
finestra enramada,
festes matinals
xopes de rosada.
I passa l’Abril
damunt de poncelles
xamós i gentil
cantant caramelles.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada