12 de set. 2009
Amb Joan Vinyoli, aquesta tarda...
Hoste meu, dorms a la galeria;
canten ocells però no et desperten:
tu sempre vetlles i veus
la pluja verda, l'alba roja,
la fruita d'or, el falcó reial.
Tu ets el pastor que vaga
solitari, de nit.
M'he desullat de tant mirar-te,
m'has emboirat de solitud.
Ombres, feresa, vent,
són la teva parla.
Volen orelles en sentir-la,
la penya es torna riu.
De genolls he caigut,
flectat segueixo invisibles passos:
no he d'assolir-te mai.
Ressono tot com el buc ple d'abelles.
Joan Vinyoli
Llibre d'amic
1977
Amb motiu del 25è aniversari de la mort de Joan Vinyoli aquesta tarda, a Begur, se celebra un acte d'homenatge amb ruta literària, taula rodona i recital de poemes.
M'hi afegeixo amb el darrer poema del LLibre d'amic, que tantes vegades rellegeixo.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada