5 de març 2009
DICCIONARI BROCH de literatura catalana
Trenta anys, tres diccionaris. De literatura catalana, concretament. El darrer ha estat ideat i dirigit pel crític literari i professor Àlex Broch i publicat per Editorial Proa. Ha comptat amb un equip de col.laboradors coordinats per cinc especialistes – Anton Espadaler, de literatura medieval, Manuel Jorba, de literatura del segle XIX i Jaume Aulet per a la literatura del segle XX fins a 1939, entre altres -. Hi figuren 4.000 entrades, de les que 3.500 són referents a autors de tots els temps fins els nascuts el 1975 i entre altres novetats, hi entren crítics literaris, traductors i erudits, així com títols d’obres i personatges literaris. Fa poc que s’ha presentat en societat a l’Ateneu Barcelonès, per bé que l’èxit obtingut després de la seva aparició fa uns pocs mesos l’ha portat a la primera reimpressió.
Tres diccionaris de literatura catalana en trenta anys no són un luxe, sinó una necessitat. Són una mostra objectiva de la importància, la qualitat i la vitalitat de la literatura en llengua catalana. Quan el 1979 va sortir editat el primer, dirigit per Joaquim Molas i Josep Massot i Muntaner i publicat a Edicions 62, es va comptar amb una primera i insubstituible eina de repertori i referència que aplegava principalment entrades d’autors, corrents estètics i informació bàsica, així com un sistema de referències primigeni que va contribuir a la qualitat de la recerca i a la fixació del sistema literari més enllà dels manuals d’ús corrent. L’any 2000, la mateixa editorial va publicar un nou diccionari dirigit pel professor Enric Bou que eixamplava notablement – i necessàriament - la nòmina d’autors fins els nascuts el 1950 i el sistema de referències, donant entrada a nous aspectes igualment importants per al sistema literari, com són els premis, les editorials i els títols de les obres més significatives.
Vuit anys més tard, i sota la direcció rigorosa i críticament exhaustiva d’Àlex Broch el nou Diccionari de la literatura catalana esdevé l’eina adequada a l’actualitat per diverses raons. Una d’elles és per l’aposta explícita pels escriptors nascuts fins 1975. Aquesta és una aposta arriscada. Broch ho sap i hi juga a pler perquè per a ell l’exercici crític - que durant tant de temps ha portat a terme des dels més importants mitjans escrits dels Països Catalans – consisteix en la descoberta i la consolidació de nous i emergents valors des d’una visió de conjunt de l’evolució socioliterària. Àlex Broch ha estat qui va encunyar i practicar el concepte de crítica militant des de la Generació dels Setanta, els resultats del qual es palesen en els diversos volums apleguen la seva obra i que contenen la pulsió de la vida literària dels darrers quaranta anys. Ell, que entén la crítica com a tria i valoració amb criteri, ho ha posat de manifest una vegada més en aquesta obra que culmina un dels propòsits del seu corpus crític i del seu ideari sociocultural.
Un altre dels encerts del diccionari és l’entrada de la totalitat d’agents literaris: escriptors, sí, però també, crítics, historiadors, traductors, investigadors i professors, així com també títols d’obres i personatges literaris. Tot plegat atorga al diccionari un caràcter interrelacionat que, segons Broch, permet la formació d’itineraris interiors que enriqueixen consultes i lectures.
Cal destacar, en darrer terme, l’establiment d’un sistema de referències on hi entra, per primera vegada, la informació que es troba a internet. Aquesta és una perspectiva doblement útil, perquè internet conté informació nova, canviant i ampliable amb una gran capacitat d’interconnexió que nodreix i enriqueix sense deixar de banda la informació continguda en suport paper. Les possibilitats d’aquisició de coneixements, doncs, es multipliquen.
El que ja a partir d’ara es denomina Diccionari Broch és la baula que demostra com el coneixement és canviant, creixent i acumulable. Vistos en conjunt tots tres diccionaris constitueixen un dels fonaments més ferms del sistema literari català. El d’Àlex Broch, a més, és el que el situa al segle XXI.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada