Corranda de Carnaval
de màscares i carutes
de fileres i de rutes
pels carrers enquitranats
amb voreres i forats
i paviments nous de trinca
que, estrenats per l’ocasió,
veurem si aguanten o no.

- T’ofereixo lluentines
i una nit plena d’estels
si ens en anem fent tentines
a la gruta dels anhels
on t’ensenyaré joguines
sense límits, sense vels.
Entre màscares veïnes
(vejam si les endevines)
tocarem tots els set cels.

- Ai caruta,
si t’escapes de la ruta
l’acabaràs passant negra
al compàs de la Turuta
al defora de les files
marcades sense disputa
per on totes desfilem
dues nits esbojarrades
fins que, rodones, caiem
felices i desfogades.
No et desdiguis del camí
de sambes i farbalans,
entre guiris i forans,
els músics i els carrossaires
i les colles de dansaires.
I mira, deixem-ho estar,
que la Nit de la Disbauxa
ha de ser tota per mi,
per perdre’m entre la rauxa
dels de casa i dels de fora
i assaborir la memòria
d’aquests llargs minuts de glòria
que em faran passar a la història
del pas pel Cap de la Vila,
que ja n’he fet una pila.
Tu cuida’t de tu, caruta
i si vols, surt de la ruta
però jo et seguiré,
si no, la glòria perdré.

- I la Nit de l’Extermini,
tot Sitges sota el domini
del Carnaval al carrer,
no et voldries perdre amb mi
sense rompre l’encanteri
de l’anonimat eteri
que ens atorguen aquests rostres
transformats, però ben nostres?

- Si vols, acompanya’m tu
i segueix-me fins on vagi
dins i fora de la rua,
que la Nit portarà cua.

Que tingueu bon Carnaval
els del Gall, els de la Lira,
la Reina amb els seus desficis,
la corrua dels seguicis
de colles i carrossaires,
els músics, tots els manaires
d’entitats, tribus i ens.

Que el gran Rei dels Poca-Soltes
regni a pler durant sis dies
fins el cant de les absoltes.
Prou que plorarem, dimecres,
amb llàgrimes i ganyotes.
L’acomiadarem amb dol
quan ja s’hagi post el sol
celebrant el gran consol
de reveure’l l’any vinent,
tots nosaltres i més gent.

Regna de gust, Carnaval,
que disfrutarem com cal.