24 d’oct. 2008

Geografies literàries



Viatjo acompanyada. Sovint, amb Josep Pla i Baltasar Porcel, Claudio Magris i Lawrence Durrell, Rilke i Santiago Rusiñol, Joseph Roth i Susanna Rafart. Amb Pla he recorregut les seves escales de llevant, París, França i Itàlia en trajectes de calendaris sense dates, d’una esplèndida atemporalitat en la que triomfa la capacitat d’evocació que l’escriptor fonamenta en una escriptura de pedra picada.

Amb Porcel he viatjat per Les Illes, encantades i pels onatges tumultuosos i passionals de la Mediterrània de totes dues ribes. La seva és una Mediterrània amb rerepaís, en la que Granada o els pintors del Quattrocento hi tenen tanta presència, i tan justificada, com Djerba o Istanbul. I, encara, a la Provença de El cor del senglar, on tantes vegades he cercat la casa d’Emaur Jano…

Santiago Rusiñol m’ha acompanyat pels indrets parisencs de Montmatre i l’Ile-St.Louis, per l’Alhambra, el Generalife, el Sacromonte, Córdoba, Mallorca…Amb ell he anant sovint a Itàlia: a Pisa i Florència, a la Roma de les vil.les dels jardins. Fins i tot m’hauria deixat portar a l’Argentina i l’Uruguai si m’hagués decidit a travessar l’Atlàntic un estiu de maltempsada.

Claudio Magris m’ha guiat per Trieste, que és una Viena amb mar, i per arreu de l’Europa central banyada pel Danubi, fins que l’ancestral solemnitat i del riu es perd en les darreres escorrialles. M’he deixat conduir per Rilke de París a Toledo, de Schwabing a Muzot, de Rússia a l’illa de Capri. He seguit les passes de Fernando Pessoa per Lisboa, des del Martinho de Arcada fins el carrer que té el fil de l’horitzó com a punt de fuga. Joseph Roth m’ha dut a les ciutats blanques del sud de França, per la Mitteleuropa dels Habsburg i pels carrers de Berlin. Evocant Else Lasker-Schuler vaig divagar per Jerusalem l’any del Bimil.lenari i, un passatge de la Bíblia em va fer cercar la tomba de Raquel cercada d’ametralladores. Susanna Rafart m’ha dut a les illes gregues, a la Mediterrània de Les tombes blanques, fins arribar a la platja dels jueus, a l’illa de Rodes. Només els ulls i el cor dels poetes són capaços de veure la bellesa i la tragèdia de les vides ocultes per la façana de la barbàrie turística.

Tots aquests, i d’altres, han estat els meus acompanyants. En vaig parlar amb altres escriptors viatgers fa uns dies a Tarragona, a les converses sobre La ploma circular: literatura i viatges, organitzades per la Institució de les Lletres Catalanes i coordinades per Susanna Rafart. Les aproximacions als territoris de la literatura es van fer des d’angles diversos, en els que la conferència inaugural de Baltasar Porcel – escriptor que ha incorporat el viatge a l’essència de la seva narrativa- va situar-ne punts de partida sense límits. Es va tractar de les edicions i gèneres, dels models de viatgers i d’escriptures, de la relació entre la literatura de viatges i l’autobiografia, de la incursió en territoris artístics, dels passeigs per la vida i per la mort.

Sovint penso que la literatura és el territori de l’absolut. El viatge metafòric o real és una part important de la seva essència. Penso, també, en una de les idees més compartides a les converses de Tarragona, que situa la literatura de viatges en el territori de la transversalitat creativa. Els llibres de l’editorial Minúscula, que edita amb cura, saviesa i convicció Valeria Bergalli en són un bell exemple.

Ara que escric des de lluny, sento una vegada més que la literatura és un territori tan real com les geografies que habitem.


Tenerife, octubre del 2008
Publicat a "El Marge Llarg", L'Eco de Sitges, octubre del 2008
|  
Etiquetes de comentaris:

2 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)