11 de març 2010

La mort i la infantesa. Un record de Toni Pañella


 
 
 
 
"... davallaré del llibre
al primer dels meus versos
Margarita Ballester

 
La vida va tallar molt just la distància entre la darrera alegria de la Toni Pañella, que va compartir en públic i amb paraula emocionada la nit que va rebre la Ploma d’Or de l’Ajuntament i la malaltia que finalment se l’ha enduta. Però ens queda el record de l’abans que es remunta als anys seixanta, quan de petits pujàvem cap a ca la Toni i tot quedava relativament lluny en un poble humanament abastable. Vora ca la Toni hi havia pins, xiprers, atzavares, tamarius i, a una certa distància, les vinyes i les roques d’Aiguadolç amb la Bufera. 
 
Anar a ca la Toni volia una rebuda càlida, una veu suau amb un xic de cantarella, un pati ombrejat, aigua fresca per beure i, sempre, un petó de benvinguda i de comiat. Tota la benignitat i la tendresa que va traslladar als seus versos que després vam llegir i que, de petits, rebíem com un do que, ara que ja no hi és, sabem que és un tresor que perdura.
 
 
 
|  
Etiquetes de comentaris: ,

0 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)