20 de gen. 2010
MIQUEL UTRILLO I LES ARTS (Dos comiats, 2)
D’en Miquel Utrillo, la Suzanne Valadon, en Paul Vernet i d’en Federigo Zandomeneghi me’n vaig acomiadar a les set de la tarda, quan l’exposició tancava les portes. L’entrada a Miramar per la Davallada era tan lúgubre i desnerida que despistava i el fred que hi feia era dissuassori. S’havia havia d’estar molt convençut que l’Utrillo i companyia eren a la primera planta perquè, a diferència d’altres fastos d’importació, no hi ha hagut manera de veure anunciada amb cartells i banderoles la que va ser definida com l’exposició de l’any de producció municipal. Sense indicadors visuals pels carrers de Sitges i sense programa de comunicació llevat la roda de premsa inicial semblava que l’exposició, com més clandestina, millor. Amb aquests comentaris no faig més que repetir el que la comissària s’ha sentir a dir al llarg de tot el temps que ha durat la mostra. En agraït contrast, hi han hagut les visites i comentaris dels sitgetans, de persones vingudes expressament per veure-la des de diversos indrets de l’Estat i d’Europa, el funcionament eficaç del bocaorella i del feisbuc.
La comissària aprofita aquest espai de comiat per agrair a totes i cadascuna de les persones que han intervingut en l’exposició d’una manera o altra el seu més reconegut agraïment.
Confesso que quan vaig entrar-hi per darrera vegada em sentia més emocionada que el dia de la inauguració. Me’n queda el catàleg, que és el que havia de quedar, i l’agredolç del treball realitzat des del compromís contret i la il.lusió de tirar-lo endavant, sovint contra els elements. I el fet que des d’ara Miquel Utrillo ha deixat de ser un nom d’acompanyament per brillar amb mèrits propis.
Publicat a "El Marge Llarg", L'Eco de Sitges, 16 de gener del 2010
La imatge pertany a l'oli de Santiago Rusiñol, "Sans galette" (1890), que representa la bohèmia desolada encarnada en la figura d'Utrillo assegut al jardí del Moulin de la Galette, Paris.
Molt bé,perfecte el tractament d'en Miquel Utrillo i Morlius,singularment l'Exposició a l'Edifici Miramar de la que tu has estat una excel.lent Comissària.Gràcies i enhorabona,Vinyet.
Si que m'agradaria molt,ja que totes les portes s'obren per a la millor Escriptora i Poetessa de Sitges,que no t'oblidis mai d'en Miquel Utrillo i Morlius com a entusiasta i defensor de l'Escola pública al seu temps amb aquestes paraules "El que m'agrada molt més de la Festa Major és el Castell de Foc-.Però donaria tota la Festa Major per obtenir que a Sitges hi hagués una bona Escola pública"-.
Oi,estimada amiga Vinyet,que aquesta expressió mereix una Placa de Marbre a Sitges,en un moment que
la 4a Escola pública hi és en barracons...!!.Visca en Miquel Utrillo i Morlius !