Serà perquè l’agost és més de gralles, que vol dir de Festa Major, fa uns dies que navegant per internet he anat a raure a la pàgina oficial de la Festa i no he pogut resistir la temptació d’escoltar el Toc de Matinades i La Boja (gràcies a qui ha tingut del detall de posar-ho), sense que això em tregui ni un gram de ganes i d’il.lusió de sentir-los i viure’ls en directe en qualsevol moment de les trenta-sis hores entre el 23 i el 24 d’agost.

I serà també perquè la Festa Major és música, pólvora i foc, una de les coses que més m’agrada és sentir el toc de timbal del Ball de Diables assajat des del segon espigó qualsevol d’aquests capvespres. Baixant l’altre dia pel carrer Sant Pere el vaig sentir per primera vegada, enguany, i em va fer un no sé què d’entre alegria i regust del ja hi tornem a ser mentre somreia, carrer avall, rumiant sobre el blau, el vermell i el blanc, que són els colors de la Festa Major nostra i que l’Agustí Albors ha evocat com ningú.

Falten pocs dies però gairebé ja hi som. L’Agrupa i la Comissió de Festa Major i Santa Tecla van posant-nos al dia fent compte enrere des de feisbuc, i el Janio’s clouen aquesta setmana el cicle de xerrades que ja és tradició consolidada. El programa s’ha exhaurit, les samarretes ja estan a punt i ja tinc les arracades amb drac i castellers, i una rèplica menuda, delicada i ben feta del collaret de la geganta que m’han regalat. Ja he trobat alguna de la gent que només veig a Sitges per Sant Bartomeu, espero el pregó d’en Jordi Barrachina, he quedat amb amics per fer la copa de cava a l’Stampfli del carrer d’en Bosch després de la sortida d’Ofici i brindar enguany per la seva Fundació, he anat a la Biblioteca per veure l’exposició sobre els Balls, he d’anar a veure la dels Cubanitos al Retiro, m’he fet l’itinerari per a les trenta-sis hores i, més enllà, m’apunto el vermut de Sant Lli, les sardanes de la platja de Sant Sebastià i l’exhibició castellera del vint-i-nou d’agost, entre altres coses, perquè de Festa Major no n’hi ha mai prou. I també com treuen els Gegants de la Vila a les dues del dia 23 entre el repic de campanes i els morterets, les sardanes del Cap de la Vila, el primer esclat dels Balls, el Pas de la Bandera, el Drac al baluard de la Torreta a l’hora de la Matinal, els Gegants al Racó de la Calma i l’entrada de Sant Bartomeu i…

En un dels grans moments del ferragosto sitgetà, que és l’hora del Castell de Foc, procuraré recordar tot el que l’Alba Gràcia explica sobre pirotècnica i coets digitals al seu treball guanyador del Premi Carbonell Gener publicat enguany sabent que quedaré bocabadada quan esclatin les palmeres que omplen el cel de Sitges d’espurnes daurades. Perquè el Castell de Foc, per més tècnica i experiència que hi hagi al darrere, que n’hi ha, ho sé de bona tinta perquè el meu oncle Isidre tota la vida ens n’ha parlat, és pura màgia, fantasia i meravella i un dels espectacles més bells per compartir. A mi m’agrada amb estels de foc al cel i sorgint de mar, sense altra música que els trons i canonades d’alta intensitat, d’aquella que les muntanyes del voltant –les que encara es veuren- facin de pantalla de ressonància.

Aquest és un preludi de la Festa Major… N’hi ha hagut d’altres que he disfrutat llegint, els de diverses generacions de sitgetans que l’han viscuda des de circumstàncies de tota mena. Són les que el Programa d’enguany, ideat per Hydra Media, ha tingut l’encert d’oferir-nos. Des del record del passat i les vivències del present Jofre Vilà, Carmen Barrachina, Josep M. Soler, Samuel Barrachina, Antoni Mirabent, Artur Duch, Ricard Baqués, Raquel Martín, Laura Arbonès i Carles Gimeno evoquen la seva visió de la Festa des d’un vessant que, sense deixar de ser personal, esdevé compartit com a bé i patrimoni comú. Aquesta capacitat d’evocació integradora, el retrat que en fan les diverses veus, les diverses visions de l’evolució i dels canvis, ens donen també una perspectiva de futur que no pot ser altra cosa que optimista, perquè la Festa Major ha pogut i ha sabut evolucionar, progressar, millorar, gràcies a l’esforç de tothom que l’estima, que la valora, la fa seva, la transmet i la viu.

Bona Festa Major, doncs, a tohtom. I ara sí que toca la salutació de rigor:

Gloriós Sant Bartomeu

que de Sitges és patró!

Visca la Festa Major!