18 d’abr. 2009
ISIDRE MARCET I "LA MEMÒRIA DE L'INCONSCIENT"
Entro al Mercat Vell, reconvertit en la sala d’exposicions que acull la mostra antològica de l’Isidre Marcet que ha organitzat l’Ajuntament de Sitges, comissariada per Francisco Lara. La darrera exposició que li havia vist va ser fa uns anys a la galeria René Metras, una col.lecció meravellosa de caixes on hi entraven tots els elements i idees que fins el moment Marcet havia treballat. L’exposició del Mercat Vell, Isidre Marcet. La memòria de l’inconscient és la retrospectiva que aplega els trenta anys de la seva total dedicació a la creativitat artística. Sorprèn per la intensitat de la vocació creativa que té el poder de comunicar.
La trajectòria artística d’Isidre Marcet és la del corredor de fons que viu i treballa amb la convicció que cada passa suma i enriqueix el camí recorregut, sense deixar-se vèncer per l’exigència de la immediatesa, amb la voluntat de concentració i de continuïtat que el treball de l’artista requereix. El resultat es pot veure, en gran part, en la mostra del Mercat Vell, i en el referent que ha de constituir el catàleg complet de la seva obra, en aquests moments en procés d’elaboració. Francisco Lara afirma que en la seva última obra, mitjançant el retrat d’éssers imaginaris, Marcet ens mostra les seves inquietuds artístiques, intel.lectuals i fins i tot humanes, marca de l’originalitat i de l’angoixa vital de l’autor. Però per arribar fins aquest punt, visible en la darrera de les sèries temàtiques exposades, ha hagut de fer un trajecte llarg, no exempt de les dificultats i dels problemes que comporta la voluntat de la vivència total de l’art.
La vocació artística d’Isidre Marcet es remunta a la pròpia existència i les primeres provatures i lliçons daten dels dies de la infantesa i l’adolescència. Després realitza els estudis específics, pinta i exposa, alternant l’activitat creativa amb el negoci familiar, fins que arriba el moment de la gran decisió de deixar tot el que no sigui l’activitat estrictament creativa. El seu és un lliurament absolut, sense cap altre límit.
Hereu directe i convicte de l’avantguarda, parteix d’alguns dels principis i característiques que la nodreixen: la deconstrucció en tant que actitud i tècnica; el primitivisme en tant que forma i manera d’acarar-se amb l’essència de la matèria pictòrica; la relació entre l’art i el joc, en tant que posicionament creatiu i conceptual; la simplicitat esquemàtica en tant que llenguatge formal. L’ús i proliferació de tècniques mixtes tant en la pintura com en l’escultura o en les composicions de material divers enriqueix el seu llenguatge i contribueix a l’aprofundiment de la voluntat expressiva.
L'articulació de la mostra restrospectiva en sèries que depassen l’estricta cronologia de les obres constitueix un encertat criteri de presentació. Alhora, es correspon a la successió dels cicles temàtics i conceptuals que l’artista porta a terme. Tot plegat s’observa, especialment, en dues de les sèries exposades: la de les caixes i la de les darreres obres. Les caixes són l’expressió de microcosmos en els que hi conjuga el joc, la composició, l’escultura, el collage, els conceptes, l’escenari, la casa, els objectes de la vida quotidiana, les identitats de cada instant; hi conflueixen el primitivisme, el joc, la deconstrucció i l’arte povera.
Segons Lara, Marcet es troba en una etapa en la que preval la voluntat d’atorgar un impuls unificador a la seva obra. Les obres de la darrera etapa s’aboquen als interrogants del món que vindrà i que l’artista pressent en algunes de les característiques de la vida i del cosmos d’aquest segle XXI. Hi preval la intuïció més que el coneixement, les interrogacions més que les certeses. Per aquesta raó la seva obra és memòria de l’inconscient, i, alhora, una obra permanentment oberta.
La trajectòria artística d’Isidre Marcet és la del corredor de fons que viu i treballa amb la convicció que cada passa suma i enriqueix el camí recorregut, sense deixar-se vèncer per l’exigència de la immediatesa, amb la voluntat de concentració i de continuïtat que el treball de l’artista requereix. El resultat es pot veure, en gran part, en la mostra del Mercat Vell, i en el referent que ha de constituir el catàleg complet de la seva obra, en aquests moments en procés d’elaboració. Francisco Lara afirma que en la seva última obra, mitjançant el retrat d’éssers imaginaris, Marcet ens mostra les seves inquietuds artístiques, intel.lectuals i fins i tot humanes, marca de l’originalitat i de l’angoixa vital de l’autor. Però per arribar fins aquest punt, visible en la darrera de les sèries temàtiques exposades, ha hagut de fer un trajecte llarg, no exempt de les dificultats i dels problemes que comporta la voluntat de la vivència total de l’art.
La vocació artística d’Isidre Marcet es remunta a la pròpia existència i les primeres provatures i lliçons daten dels dies de la infantesa i l’adolescència. Després realitza els estudis específics, pinta i exposa, alternant l’activitat creativa amb el negoci familiar, fins que arriba el moment de la gran decisió de deixar tot el que no sigui l’activitat estrictament creativa. El seu és un lliurament absolut, sense cap altre límit.
Hereu directe i convicte de l’avantguarda, parteix d’alguns dels principis i característiques que la nodreixen: la deconstrucció en tant que actitud i tècnica; el primitivisme en tant que forma i manera d’acarar-se amb l’essència de la matèria pictòrica; la relació entre l’art i el joc, en tant que posicionament creatiu i conceptual; la simplicitat esquemàtica en tant que llenguatge formal. L’ús i proliferació de tècniques mixtes tant en la pintura com en l’escultura o en les composicions de material divers enriqueix el seu llenguatge i contribueix a l’aprofundiment de la voluntat expressiva.
L'articulació de la mostra restrospectiva en sèries que depassen l’estricta cronologia de les obres constitueix un encertat criteri de presentació. Alhora, es correspon a la successió dels cicles temàtics i conceptuals que l’artista porta a terme. Tot plegat s’observa, especialment, en dues de les sèries exposades: la de les caixes i la de les darreres obres. Les caixes són l’expressió de microcosmos en els que hi conjuga el joc, la composició, l’escultura, el collage, els conceptes, l’escenari, la casa, els objectes de la vida quotidiana, les identitats de cada instant; hi conflueixen el primitivisme, el joc, la deconstrucció i l’arte povera.
Segons Lara, Marcet es troba en una etapa en la que preval la voluntat d’atorgar un impuls unificador a la seva obra. Les obres de la darrera etapa s’aboquen als interrogants del món que vindrà i que l’artista pressent en algunes de les característiques de la vida i del cosmos d’aquest segle XXI. Hi preval la intuïció més que el coneixement, les interrogacions més que les certeses. Per aquesta raó la seva obra és memòria de l’inconscient, i, alhora, una obra permanentment oberta.
Publicat a "El Marge Llarg", L'Eco de Sitges, 18 d'abril del 2009
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada