6 de jul. 2008
Perfils de poeta
La programació de la 2a Festa de la Poesia a Sitges 2008 combina els ingredients convencionals dels festivals de poesia amb els de la cultura popular i els del lleure, és a dir, els actes literaris, musicals i culturals amb les activitats de la vida associativa o d’entreteniment. Aquest és un dels elements que singularitza la Festa. Un altre és l’aiguabarreig d’estètiques, de manera que la nòmina de poetes convidats ve a representar la diversitat de la creació poètica ara i aquí.
L’acolliment per part del públic és notable – no només en vista de l’èxit de l’anterior edició, sinó de l’espectativa creada per a l’edició d’enguany-, i el suport d’institucions, entitats i empreses crea una sinergia de recursos i mitjans de disseny original i de resultats més que gratificants. L’entrada gratuïta a tots els actes i el caràcter d’homenatge als poetes que plana en tota la Festa formen part de la seva, diem-ne, carta fundacional.
Un dels actes més singulars i que s’enquadra, amb diferents matisos, en les característiques esmentades és l’exposició Captura d’ànimes, al Saló Blau del Palau de Maricel. Es tracta d’una instal.lació artística efímera i de caràcter intimista realitzada entorn dels poetes convidats i del seu particular microcosmos. Enguany Esther Zarraluki, Dolors Miquel, Francesc Parcerisas, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Miquel-Lluís Muntané i Margarita Ballester són objecte de la visió que transfereix el seu “perfil intimista”. La part textual es publica aplegada al llibre de la 2a Festa de la Poesia a Sitges 2008 que, editada per Llibres de Terramar amb el disseny d’Hydra Media, s’arrodoneix amb una antologia dels poemes que els convidats han triat a aquest efecte. Són, per tant, dos perfils: el del retrat extern, redactat en un to tan aparentment informal com subjectiu, i el retrat del jo poètic que són els poemes. Dues claus d’accés complementàries que obren pas vers la personalitat literària dels convidats i, plegades, en dibuixen els perfils intimistes i poètics.
Dels versos, frases i declaracions en surten no només les aparences, sinó les idees. Llegim de Dolors Miquel que “no té valor per trencar el somni amb la realitat”. Per a Esther Zarraluki el poema té una vida doblement aparent, i li agrada mirar “allò que es mou, quieta (metàfora del gest del poeta…?) Per a Manuel Forcano, com un príncep d’Orient, pesa més la balança de la vida que la de cap altra cosa, convençut que l’art salva. La veu de Montserrat Abelló és una veu que crida en tonalitats tan profundes com convictes, “Romp el silenci/ la veu que crida: / sóc jo.” Miquel- Lluís Muntané glosa “l’amarga certitud de la derrota” amb bella compassió. Margarita Ballester assevera que “només els artificis assegren cava més enllà de les venes”. Francesc Parcerisas, “mestre de la paraula, valuós i valorat”, estableix que “El poeta encara pot parlar a favor de la felicitat, però ha de dur un màxim d’exigència a la seva obra, ha d’aprofundir en la seva experiència del món i ha d‘aprofundir en els recursos de la llengua io de l’estil”.
Més que perfils, són frases que destil.len la pròpia poètica, finestrals que deixen entreveure més enllà de la immediatesa que semblen expressar. El perfil complet serà, però la nit del gran recital de cloenda, als Jardins del Retiro, perquè ja no seran fragments o la instal.lació de l’exposició efímera. Amb la lectura dels poemes podrem apreciar la dimensió col.lectiva del grup i la de cada individualitat. El perfil dels poetes acomplert…
Publicat a "El Marge Llarg", L'Eco de Sitges, 5.VII.2008
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada