8 de juny 2008
Teresa Costa-Gramunt i els substrats de Roma. Un experiment barroc
Tarda de pluja. Presentació de Sojorn a Roma, de Teresa Costa-Gramunt a l’Institut Italià de Cultura. El xàfec no ha estat cap impediment per als que s’havien proposat assistir-hi i la sala d’actes feia goig perquè Roma, d’una banda, i la poesia d’altra han estat els esquers que han atret un públic atent i motivat: poetes, artistes, escriptors, traductors, professors i amics que han desafiat l’aiguat de primavera que queia a gratcient.
Genís Sinca, periodista i escriptor, i Francesco Ardolino, crític literari i professor de literatura a la UB han tingut cura de la presentació dels passeigs romans de la poeta, editats a Papers de Terramar, una edició en català i italià en versió de Luciano Scatolini amb fotografies de Frèia Berg.
El director de l’Institut Italià de Cultura ha obert l’acte amb una intervenció tan sàvia com sintètica, referint-se als substrats culturals de Roma des dels seus orígens fins la més estricta actualitat. Religió, política i cinema configuren una part essencial de la capital d’Itàlia i del seu imaginari més enllà de les contingències temporals. La introducció ha situat el decurs de l’acte amb la ciutat en tant que epicentre del poemari de Costa-Gramunt i d’un possible decurs urbà on s’entrellacen l’experiència personal de la poeta, les percepcions que desvetlla entre alguns dels personatges que l’han acompanyada al llarg d’algunes dels passeigs i les fotografies d’una Roma deserta que són una volguda imatge interioritzada d’un fastuós escenari urbà vist des de l’estricta nuesa.
Sojorn a Roma no és una ruta literària, sinó una percepció i una vivència de la Roma de múltiples substrats construïda al llarg dels segles amb els materials d’enderroc d’una cultura, d’una civilització rere una altra. S’ha dit que la història de Roma es troba sedimentada en estratificacions. Costa-Gramunt ho expressa en diversos passatges en companyia de “silenciosos arcàngels”, en el descens a una silenciosa cava del Trastevere, “els murs alçats d’un gueto, una sinagoga/ la càbala d’un carrer desaparegut – la Via Catalana-/…” Presència viva de les pedres, de les ruïnes, de la ciutat construïda des de les ruïnes de la ciutat imperial, de la ciutat medieval:
Caminen silenciosos arcàngels
al meu costat
transportant, en les veus del cel,
un himne a tu dedicat.
En les pedres de travertí, i en els marbres,
recorden els antics déus el seu destí
de sants pagans.
Una escorça vella mostra les teves arrels
entre esteles de pedra gravada en llatí.
Brots novells tremolen al vent,
fràgils com l’aire càlid de la primavera…
Francesco Ardolino explica la poesia romana de Teresa Costa-Gramunt en tant que una revelació que es manifesta en una unitat obtinguda a posteriori. Per a ell, citant Miquel de Palol, el barroc que impregna el poemari és l’intent desesperat de conduir el caos fins a l’ordre.
Genís Sinca l’interpreta des de l’experiència personal d’una de les passegiate, la cinquena, on es fa present la voluntat d’explicar l’inexplicable en tant que una de les essències de la poesia.
La motivació de la poesia de Teresa Costa-Gramunt enfront de l’escenari romà és la interrogació sobre la persistència dels substrats, les ruïnes, les columnes, les llambordes, les obres d’art, en la vella escorça de les arrels. Un soliloqui convertit en set epifanies. Una mirada endins dels ulls meravellats per un paisatge deutor de la malenconia del món clàssic dels grecs, que mai no va arribar a ser, però que compta en la inspiració i en el llenguatge dels poetes. La mirada escrita de qui se sap “pols de somni enamorat.”
Teresa Costa-Gramunt. Sojorn a Roma.
Amb Fotografies de Frèia Berg. Versió italiana de Luciano Scatolini.
Sitges: Llibres de Terramar, 2008. (Papers de Terramar, 7)
Amb Fotografies de Frèia Berg. Versió italiana de Luciano Scatolini.
Sitges: Llibres de Terramar, 2008. (Papers de Terramar, 7)
Publicat a "El Marge Llarg", L'Eco de Sitges 7 de juny de 2008
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada