24 de des. 2009

NADALA del trosset de cel




Mana el calendari i toquen nadales i pessebres perquè ja és Nadal. Ja he tret els suros, he tallat branques de mata, he anat a buscar còdols petits i un xic de sorra. La molsa de colors s’ha guardat força bé, però me’n falta una mica de fresca, que ja arribarà. Mentrestant van arribant felicitacions, auguris i missatges. Un d’ells, em convida a l’esdeveniment de les Bones Festes, on diu que es permet portar-hi amics i on, és clar, s’hi apunta tothom. Jo també, però per no anar-hi amb les mans buides he decidit de portar-los un trocet de cel del que vénen a pams a la Fira de Santa Llúcia.







Portaré un trosset de cel 
per penjar-hi estels amb cua
i contemplar el vol dels àngels
que fa somriure la lluna. 

Un cel a sobre els camins
de molsa i de terra eixuta,
un riu de paper d’estany,
un paller, el bou, la mula, 

un camp àrid amb pastors,
els ramats d’ovelles mudes
fins el son de mitjanit.
La capsa de les figures 

del mateix fang que els humans
tant si grans com criatures
portaré dins del cistell
de vímet amb serradures. 

Les figures del pessebre
vaig triant una per una:
els reis, patges i camells, 
pastorets, àngels de dues 

mides segons que vagin 
a la cova o les altures, 
entre molsa de colors, 
còdols de mar, roca pura,

turons de suro o guix 
amb alguns retocs de fusta, 
ben pintats o esblanqueïts
si és neu o boira que sura.

Entre argelaga i pinedes,
la mata, el boix i la murtra, 
atzavares i bestioles, 
grèvol i palmeres nues,

ànecs, conills i gallsdindis, 
i algun gat, sense cap dubte. 
Un pessebre és un paisatge 
efímer, planer o abrupte

que reflecteix tot un món 
i una esperança menuda 
sota una pluja d’estels 
que il.lumina les figures,

la llum càlida habitant
el fang, el suro i la fusta
i el cel que invoco a trossets
quan veig que  la fosca apunta.


Nadal 2009
|  
Etiquetes de comentaris:

0 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)