20 d’oct. 2009
LIEBESLIED BEI NEUMOND
Vora el meu cor en blau
hi ha pintat un quadrant que hi desentona.
És l'altre jo que em devora a contratemps.
¿No em veus els ulls d'una tristesa fonda
i un collaret que malda per somriure
a desgrat dels meus llavis?
Mentrestant el teu cor jeu a l'ombra de les heures.
El pit color de carn i el cabell fosc em corresponen.
També sóc ara el quadrant buit,
i l'enyor que em sobreïx,
per més que Paul Klee dibuixi terrenys de descobertes.
I per més que la sina és vall a mida d'abraçades
he perdut el Liebeslied al laberint dels dies,
sempre adversos.
Publicat a Exposició Antològica (2008), aquest és un poema de circumstàncies que tal dia com avui (19 d'octubre del 2009) em fa sentir tan fràgil com em vaig sentir tres anys enrere, quan el vaig poder escriure en una estona de treva mirant els quadres de Paul Klee.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada