Hi eren tots, o gairebé, i no sé si finalment hi va haver foto de grup.
El que sí que sé és que si algú dubtava que haguessin existit, ahir va quedar ben clar que no només van existir sinó que l'espectacle va fixar el seu moment. Amb música, poemes i una dramatúrgia ben travada que passava d'un poema a l'altre amb una sola veu de molts registres, inclòs el musical.



UN LLOP FUGINT D'UN EIXAM DE TRONS: UNA ANTOLOGIA DELS IMPARABLES

A partir dels textos de:

Susanna Rafart
Isidre Martínez Marzo
Joan-Elies Adell
Maria Josep Escrivà
Manuel Forcano
Sebastià Alzamora
Txema Martínez Inglés
Hèctor Lòpez Bofill


Ahir, 17 de maig, 20 h. al Teatre Romea. Dramatúrgia de Jordi Faura. Producció general: Fundació Romea per a les Arts Escèniques

Hem vingut a destorbar el repòs de les gavines
i elles responen amb crits volent foragitar-nos
del seu clos, i no poden,
que la música els pren, també, com a nosaltres,
que escoltem la paraula que perviu
més enllà de la mort.

Barcelona-Poesia, Cementiri del Poblenou, set de la tarda. Dins de la "Tria d'asos" convocada per Xavier GArcia - Salvador Espriu, Rosselló-Pòrcel, Màrius Torres- en Xavier em va adjudicar Espriu, i ha estat un privilegi.

En Ricard Garcia ha llegit Rosselló-Pòrcel i en Xavier Garcia, Màrius Torres. L'Adrià Grandia ens ha acomanyat amb la viola de roda i jo li he demanat que toqués durant tota l'estona en què jo recitava.



He triat poemes de les Cançons d'Ariadna, Mrs. Death, Les Hores, Cementiri de Sinera, i la  no ha estat fàcil. 
L'inici, "Les paraules": 

"Hi ha tristesa darrera
les paraules, lents carros
en corrua que porten
runa de tu, molt tedi
de la tarda de diumenge,
temor de dany. Se't tanquen
llibers i amics, els llavis
de les coses."



He seguit amb la "Cançó de l'Esperanceta Trinquis", "Sagitari", "Viatge d'hivern", "El Mar", "Díptic de vivents" - els

"... qui porten
els senyals de la cendra
i mort al cor i als llavis",

"Les roses recordades", "Thànatos", "Pel meu mirall,si vols, passen rares semblances", i "El vell estimat Brueghel ho ha contat així".
He acabat amb "Augusta Perusia", que conclou:

"Encara miren a les velles proes
els ulls que saben els camins del mar.
Però jo, despullat del record de les barques,
pujo la meva vida fins al cim de les àligues,
pujo la nua vida als soliaris cims,
perqiue em coroni un lliure vol d'ocells."


Un lliure vol d'ocells...