30 d’ag. 2010
L'ÚLTIMA ROSA (Homenatge a Màrius Torres)
En la darrera rosa,
intemporal,
has clos per sempre la vida i els poemes
en una incertesa perdurable.
¿Parles de l’esperança
o és la mort que es perllonga
en un alè envellutat i fràgil?
Quan tanco les pàgines del llibre
que et porta de bell nou fins a nosaltres,
rere el jardí les roses de novembre
s’exposen a l’hivern, ingènuament salvades
per una paret d’heura i buguenvíl.lies.
T’agraeixo el consol de les paraules.
M’acompanyen, fidels, quan les invoco
en llargs passeigs per camins de crepuscle
dins del cercle tancat, al jardí d’ambre.
De Jardí d’ambre (1998)
Fotografia Roses de novembre (Sòller, 1999), de Frèia Berg
2 comentaris:
Vinyet, gràcies per compartir amb nosaltres aquest poema. Roses de novembre! Un plaer que no tothom pot veure arreu!
Sincerament
Sani