Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris els meus poemes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris els meus poemes. Mostrar tots els missatges
14 de gen. 2011

JARDÍ D'AMBRE, I



Retorno al buit amarg de la cisterna
que amorosia la set, immensa, dels rosers
i feia càlid jaç al niu de les falgueres. 
S'aquieten els ocells.
Mur rere el mur, la pedra.


De Jardí d'ambre (1998)
Fotografia de Frèia Berg (tardor 2010)
| 0 comentaris  
Etiquetes de comentaris: ,
10 de gen. 2011

MARINA TSVETÀIEVA, LA NEU...



Elena Zernova m'escriu des de Sant Petersburg. Em parla i de les classes a la Universitat de Sant Petersburg i de seves traduccions d'escriptors catalans - Santiago Rusiñol, Rosa Leveroni, poetes i narradors  contemporanis - al rus. Les fotografies que m'envia mostren com la blancor de la neu abasseguen el paisatge. Com el devia veure la poeta Marina Tsvetàieva l'hivern de 1941, i com vaig imaginar al poema que li vaig dedicar a Jardí d'ambre (1998).



Hivern de 1941


Ja no troba consol en llibres ni en dibuixos
que omplien de colors els vidres de la neu,
els somnis de festeig, una alegria quieta,
esventada la cendra dels records.
El món no es construeix amb ombres fragmentades;
la roba, trista i fosca, admet l'últim pedaç.
Contempla l'espurneig del glaç i la gebrada
a l'antiga pastura. Arriben mesos llargs
i sap que, aquest hivern, envellirà de pena.











7 de des. 2010

BOSC EN GRIS I GEBRE (poema en nota per a un dibuix)



Tallat talment a sang 
com és la sang que mana 
arraulida en la molsa 
al bosc en gris i gebre 
flama i arrel 
enllaç en la penombra 
enyor que engoleix tots els paisatges 
en la nuesa extrema 
epifania a sang 
al bosc en gris i gebre. 



Dibuix de Carme Montagut (desembre, 2010)







 
5 de des. 2010

VEDUTA DI ROMA



 Per què cal que una ciutat sigui tan bruta,
escrostonada, corrupta, decadent,
on cada edifici que restauren
és un insult per a la resta dels palaus?


S'obren les places en columnes de marbre
i  per terra s'arrauleixen gats i tombes
a l'escalf del sol clement d'hivern.


 Tots els colors de l'ocre rivalitzen
per admirar l'esguard que es recomforta
en la contemplació de l'ordre de les ruïnes,
en l'altivesa de façanes que emergeixen
alçant-se des del buit.



La ciutat enlluerna i va teixint
la teranyina dels afectes i els records
(Piazza Navona, Via Giulia, Lungotevere),
on s'acoblen el cos i l'esperit
havent pactat l'acord per única vegada.




Les ales del buit (1997)
| 1 comentaris  
Etiquetes de comentaris: ,
7 de nov. 2010

L'ULTIMA ROSA


 En la darrera rosa, intemporal,
per sempre has clos la vida i els poemes
en una incertesa perdurable.
¿Parles de l'esperança
o és la mort, inexorable, que es perllonga
en un alè vellutat i fràgil?

Quan tanco les pàgines del llibre
que et porta de bell nou fins a nosaltres,
rere el jardí les roses de novembre
s'exposen a l'hivern, ingènuament salvades
per una paret d'heura i buguenvíl.lees.

T'agraeixo el consol de les paraules.
M'acompanyen, fidels, quan les invoco
en llargs passeigs per camins de crepuscle
dins del cercle tancat, al jardí d'ambre.



"L'última rosa" clou el poemari Jardí d'ambre (1998).
La fotografia, de Frèia Berg, recorda les roses de tardor a l'estació de Sòller.






 
| 1 comentaris  
Etiquetes de comentaris: ,
30 d’ag. 2010

L'ÚLTIMA ROSA (Homenatge a Màrius Torres)




 En la darrera rosa,
intemporal,
has clos per sempre la vida i els poemes
en una incertesa perdurable.
¿Parles de l’esperança
o és la mort que es perllonga
en un alè envellutat i fràgil?

Quan tanco les pàgines del llibre
que et porta de bell nou fins a nosaltres,
rere el jardí les roses de novembre
s’exposen a l’hivern, ingènuament salvades
per una paret d’heura i buguenvíl.lies.

T’agraeixo el consol de les paraules.
M’acompanyen, fidels, quan les invoco
en llargs passeigs per camins de crepuscle
dins del cercle tancat, al jardí d’ambre.



De Jardí d’ambre (1998)
Fotografia Roses de novembre (Sòller, 1999), de Frèia Berg
22 de jul. 2010

Suite dels Aliscamps, VIII, 2




Et portava a la sang i no et reconeixia
Vam haver d'invocar la destrucció per tal que, als límits,
emergissin els senyals primigenis d'allò que ens configura: 
els vials de la sang transfigurats en pedra.




Suite dels Aliscamps (poemari inèdit). Fotografies de Frèia Berg. 

20 de jul. 2010

TALLER CÉZANNE



Paul Cézanne, Nature morte avec l'amour en plâtre


No canviïs de lloc fruites i objectes,
ni el blau polsós de la paret amb les ombres marcades.
El temps va fent la seva.
El que abans era un punt de descurança
ara forma part del decorat.
Tant se val que grinyoli la fusta dels graons.
La tauleta, les teles, el pitxer blau amb flors:
tot és en ordre a l'hora del crepuscle.
Tingues cura que les pomes no es podreixin.
La sentor es barreja amb la volior del jardí.
Fan olor de tu.
                           Estima'm.
Procura que no es trenqui. És fràgil
la natura morta de l'amor.



Taller Cézanne (2007)
 
28 de juny 2010

DESIG DE NEU


 


Davalla dolçament un silenci glaçat
teixint el lli que atreu i que empresona.
Mai no he tastat tanta set de naufragi.
Les formes reneixen de biaix
brancam nu del jardí,
besllum de tarda
i la foscor blaveja.
Desig de neu.
Abraço la carícia del llençol, tan lleu,
i la sordina fosca del cant que l'acompanya,
cristall sobre cristall on el miratge s'acompleix
i em bressa ja per sempre l'embolcall de glaç,
tàlem de flors que van tocant a mort.



Hivern, 2010
El Laberinto de Ariadna. Pliego de poesía. Poesía catalana contemporànea, núm. 20 (2010) 





| 0 comentaris  
Etiquetes de comentaris: ,
27 de juny 2010

HAIKÚS DE FINALS DE JUNY

 

la tarda clara
sota l'atzur baladres
clavells i roses

què donaries
per un recull d'estrelles? 
riells de lluna


s'apaga el dia
entre la calma blanca
les meves hores

de nit, les roses
m'aboquen als poemes
i et robo versos





Fotografies de Frèia Berg
| 0 comentaris  
Etiquetes de comentaris: ,
21 de juny 2010

PICTOGRAMA (istoria di una estate)





“…en un quiet passar de l’un a l’altre”
Joan Vinyoli

 Mira aquest ocell,
tan fràgil en la seva soledat.
Abans vivia als turons, entre la molsa,
i ara reposa perdut dins d’aquest blau
que fa de rerefons al cel que va ser nostre
només per un estiu.

¿Era un ocell menut i fugisser, el que volies dibuixar
per tal que algú assentís a la pregunta
secreta, ja per sempre punyent?

¿O bé només volies retornar-me al blau que navegàrem
vorajant algues, temples i volcans
i esquivant freus fins a trobar el camí que ens permetia
passar entre la joia i el silenci
ben quietament i sols
de l’un a l’altre?

I et vas girar, mirant-me, 
i vas dir sí.




(2001- 2009, i encara)
Fotografia de Frèia Berg
| 0 comentaris  
Etiquetes de comentaris: ,
12 de juny 2010

TORNAVEU, A LA MANERA DE ROSA LEVERONI



 
 
Ambre i cristall
escorça i arbre
penyora de l'oblit
silenci del record
mirall opac
neguit de rosa.
Floreixen les paraules
entre jardins benignes.
| 2 comentaris  
Etiquetes de comentaris: ,
20 de maig 2010

Aigua secreta de la Sorgue...



Aigua secreta de la Sorgue,
secretes paraules de cabdal persistent,
insistent, per on batega 
una vida que s'escola i mor 
en mirallets blauverds i els tornassols 
dels meus passatges.




Fotografia de Frèia Berg

 
 
| 0 comentaris  
Etiquetes de comentaris: ,
16 de maig 2010

RECITAL AMB VIOLA DE RODA



Hem vingut a destorbar el repòs de les gavines
i elles responen amb crits volent foragitar-nos
del seu clos, i no poden,
que la música els pren, també, com a nosaltres,
que escoltem la paraula que perviu
més enllà de la mort.
23 d’abr. 2010

ABRIL




Una rosa 
salvatge, 
roja,
solitària.
Creix en l'asafalt,
en la fondària dels miralls,
dins de jardins tancats per la bardissa,
en l'ampit d'un celobert 
al caire del quadrat blavíssim 
que la nodreix d'aquesta llum d'abril
d'espines i esperança.
Salvatge,  
roja,  
solitària,
apassionada, 
lliure.



Peter Stämpfli, Rubis. 1963, Kunstmuseum Bern
8 de març 2010

TRES POEMES PER AL VUIT DE MARÇ

Convidar les poetes és cosa perillosa, afirma Maria Àngels Anglada amb aquella fermesa inamovible. Evoco el seu poema pensant el dia vuit de març, com també d’altres que per a mi han esdevingut fites perquè expliquen el món des del pensament convertit en paraula poètica poètic de les dones. Per a enguany n’he triat tres. Tracten tres temes d’endèmica actualitat. 
 
Maria Àngels Anglada s’ha referit sovint a l’horror de les guerres dels nostres dies; “Sarajevo” és un dels poemes més corprenedors. Cèlia Sànchez-Mústich s’encara a una de les malalties més colpidores de l’actualitat perquè l’alzheimer esborra la memòria i la consciència de la persona respecte d’ella mateixa i del món. El poema que vaig escriure el 2001 des de banda i banda les voreres del Raval posa en evidència que els al.legats multiculturals obliden que els drets de les dones comencen pel de l’exercici de la pròpia llibertat. Són tres poemes sobre tres situacions per a no oblidar que el vuit de març és també cada dia. 
 
Perquè 
...per sota   
les fràgils aparences tenim un cor salvatge
i estranys senyors servim...
 
 


SARAJEVO

                               Fins aquí la mà de Virgili
                             Francesc Parcerisas

També a mi em guiava la mà de Virgili-
la pietat, la música dels mots.
Vaig visitar amb ell el regne d’ombres
lleugeres, dels espectres sense llum.

Ara el ferro roent de Sarajevo
m’ha esborrat el rastre de la seva mà
Són pesants les ombres, pàl.lids els espectres
d’infants estriats amb claror de sang.

A la rereguarda llunyana, impotent
sé perquè no trobo la mà del poeta,
sé que amb totes dues s’ha tapat el rostre
-els ulls escruixits, els llavis ben closos.

                                                            Maria Àngels Anglada


ALZHEIMER

Aquest és el nom del meu rival.
Qui t’allunya de mi.
Però com si es tractés d’una altra dona
envaint-te el pensament, lluitaré
per defensar un minut d’amor.
I si cal, aprendré, com tu,
a acariciar la seva pell,
a endinsar-me en la boira del desvari.
A compartir-te.

                                                             Cèlia Sànchez-Mústich


VORERA DEL RAVAL

Jo, també, com vosaltres, de negre,
fosca de pell i d’ànima,
cansada al cap del dia
i silenciosa, sense dir
quan gairebé no sento.
Com vosaltres, quan mireu
d’una vorera a l’altra sense veure’m
perquè passem per voreres diferents.
Si l’atzar hagués canviat papers
seria al costat vostre,
a la vorera del davant.
Amb tot, som ben bé iguals.
Però hi ha una diferència
que fa no compartim, encara,
la mateixa vorera.
De fet, el que caldria,
és caminar plegades pel bell mig del carrer.
17 de febr. 2010

JORDI CARRIÓ, "PROP DE TALLER CÉZANNE"




Prop de Taller Cézanne

Escrius prop de Taller Cézanne: hi veus els colors, els vermells de la sang, la línia que existeix i t'acompanya i separa els blaus que tant estima. Ella hi és i la retrobes - tot serà en ordre a l'hora del crepuscle - tenint cura de les pomes. De les notes fràgils. Davant del mirall tot és cos mentre ella hi despulla la natura de l'amor. Escrius, i una poma s'ho mira des de dins.

Jordi Carrió, Els dies que vindran, p.41

A la pàgina 66 del llibre el poeta Carrió aclareix:
"Prop de Taller Cézanne" neix després de la lectura del Taller Cézanne de Vinyet Panyella, abans de la seva publicació. Sempre em sento molt a prop de la poesia de la Vinyet, tan fràgil, tan forta. Naturalment, el poema és ben seu.

Ens va agradar recordar-ho tot dinant plegats l'altre dia - amb un blanc de Rueda fresc i esplèndid - confessant -nos mútuament alguns dels projectes poètics que cadascú porta entre mans i al pensament. Li vaig llegir uns quants poemes d'un llibre d'hivern que hauria de veure la llum de la primavera. Va dir -me que li agradaven. Després, mentre jo apuntava coses en Jordi em va fer un parell de fotografies amb la Leica de la Frèia Berg perquè la imatge li semblava fotogènica. L'autèntica, la voilà. M'agrada...




12 de gen. 2010

PARC DE CACERA


 

Ein jeder Engel ist schrecklich
R.M.Rilke


Com en un prat antic, humit i tendre 
al rerefons de qualsevol retaule 
paisatge al lluny, enllà de les ciutats 
voltada de llebrers, falcons i arnesos 
em sotja l’ull atent del caçador. 


No el distreuen els murmuris, ni els martiris, 
ni el brogit de setges i batalles, 
ni la neu que il.lumina la solitud dels camps, 
amatent a la presa que espera un destí irremissible. 


I t’invoco en l’espera des del desig incert 
victoriosa en la lluita contra l’àngel 
per a un destí que em lliuri ja per sempre 
al clarobscur de la joia i del dolor 
l’infern i el paradís de la vida que em resta.


(2001/2010)
Vaig publicar altre poema titulat, també, Parc de cacera a Jardí d'ambre (1998). El tema no s'acaba. 
La imatge és el paisatge de fons de la taula  L'adoració dels pastors (1485) de Domenico Ghirlandaio, de la Capella Sassetti, Santa Trinità (Florència).

| 0 comentaris  
Etiquetes de comentaris:
10 de gen. 2010

VEDUTTA DI ROMA




 ¿Per què cal que una ciutat sigui tan bruta,
escrostonada, corrupta, decadent,
on cada edifici que restauren
és un insult a la resta dels palaus?





S'obren les places en columnes de marbre
i per terra s'arrauleixen gats i tombes
a l'escalf del sol clement d'hivern.





Tots els colors de l'ocre rivalitzen
per admirar l'esguard que es recomforta
en la contemplació de l'ordre de les ruïnes,
en l'altivesa de façanes que emergeixen
alçant-se des del buit.





La ciutat enlluerna i va teixint
la teranyina dels afects i els records
- Piazza di Spagna, Via Condotti, Lungotevere -
on s'acomoden el cos i l'esperit
havent pactat l'acord per única vegada.


Poema publicat a Les ales del buit, Cafè Central 1997.
Les fotografies són de Frèia Berg. Fetes a Roma, gener del 2010.
| 0 comentaris  
Etiquetes de comentaris: ,
31 de des. 2009

LA VALSE





 La valse



Se’ns enduia la fúria
de l’embat dels cossos.

A l’ull de l’huracà
el vent xiulava un vals.




De La mar que se m'enduu (Suite Camille Claudel), per ara inèdit.
Camille Claudel va enllestir La Valse el 1893. L'obra es pot admirar al Museu Rodin, Paris.

Subscriure's a: Missatges (Atom)