28 de juny 2010

DESIG DE NEU


 


Davalla dolçament un silenci glaçat
teixint el lli que atreu i que empresona.
Mai no he tastat tanta set de naufragi.
Les formes reneixen de biaix
brancam nu del jardí,
besllum de tarda
i la foscor blaveja.
Desig de neu.
Abraço la carícia del llençol, tan lleu,
i la sordina fosca del cant que l'acompanya,
cristall sobre cristall on el miratge s'acompleix
i em bressa ja per sempre l'embolcall de glaç,
tàlem de flors que van tocant a mort.



Hivern, 2010
El Laberinto de Ariadna. Pliego de poesía. Poesía catalana contemporànea, núm. 20 (2010) 





|  
Etiquetes de comentaris: ,

0 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)