13 de juny 2008

Celebració del senyor Ainaud

He tingut l’oportunitat d’assistir a un dels actes més gratificants dels darrers temps – que, diem-ho tot, no es prodiguen gaire. El reconeixement públic a Josep M. Ainaud de Lasarte, el senyor Ainaud, no només ha estat gratificant, sinó tot un acte de civisme i de cultura. Són dues qualitats que el defineixen i que s’han posat de manifest per part de tots els que hi han intervingut, juntament amb altres virtuts igualment constatades.

Del senyor Ainaud s’ha dit que és un ésser cívic. Un home lliure, compromès, de la generació dels indomables. Un talent comunicador de calatge i qualitat, el contrapunt de la ignorància enciclopèdica, segons Joaquim M. Puyal. Que és un mestre - un qualificatiu que supera el de líder, per bé que també n’és. Que és objecte d’admiració i estimació general, intergeneracional i transversal. Que traspua saviesa i cordialitat, tendresa i emoció. Que és un paradigma de vitalitat i d’il.lusió trenat amb una ironia de traç finíssim. Tot això és estrictament cert. Aquesta ennumeració de qualitats no s’ha de confondre amb el panegíric dels homenatges, perquè, més enllà de la coincidència amb les apreciacions personals, l’obra historiogràfica, cívica i política del senyor Ainaud ho corrobora amb escreix.

La biografia d’aquest senyor de Barcelona comença el 1925 a la llar del pedagog Manuel Ainaud i de Carme Lasarte Karr, filla de l’escriptora i activista del primer feminisme català Carme Karr. La influència de l’àvia i de la mare, i les pròpies conviccions fan que, des de sempre, el senyor Ainaud sigui un preclar defensor dels drets de les dones i el seu desenvolupament personal i social. Amb una adolescència trasbalsada per la guerra civil, L’Ainaud i la seva gent eren dels que varen tornar a llaurar i a sembrar, des del primer dia, escriu Jordi Pujol. Comptant amb un brillant expedient acadèmic, s’inicia en l’activisme clandestí polític, cívic i cultural, que prosegueix durant els estudis que cursa a la Facultat de Dret i continua al llarg de la seva vida professional i erudita.

El senyor Ainaud viu intensament els anys de la transició política amb conferències i activitats que posen de relleu la importància cívica i política del catalanisme en tots els fronts. Des del 1947, en què forma part de la Comissió Abat Oliba, organitzadora de les Festes de l’Entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o la secretaria de la Societat Catalana de Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials de l’IEC el 1948 fins a la posada en marxa del primer curs sobre “Catalunya i el franquisme” amb Josep M. Colomer i Borja de Riquer a la UAB el 1976, o la seva participació activa en l’organització de la manifestació de l’Onze de Setembre de 1977 el seu activisme és constant, sense que sigui cap trava a la seva activitat d’historiador.

El 1976 ingressa a Convergència Democràtica de Catalunya, i el 1980 és elegit diputat en la primera legislatura del Parlament. Entre 1987 i 1992 és regidor a l ’Ajuntament de Barcelona. De llavors ençà col.labora amb els mitjans de comunicació audivisuals per a la difusió de la història i la cultura catalanes, per mitjà de programes, sèries i entrevistes. Mai no ha cessat de treballar en fronts diversos amb el comú denominador del catalanisme. Destaquen els seus estudis sobre qui va ser el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba, del que és biògraf i editor de la seva obra completa juntament amb Albert Balcells.

El currículum del senyor Ainaud és molt més extens. La Institució de les Lletres Catalanes, en col.laboració amb l’ Editorial Barcino i el suport de la Fundació Lluís Carulla i la Fundació Joan Maragall li han dedicat la miscel.lània Reconeixement a Josep Maria Ainaud de Lasarte. Un home de lletres generós, que aplega el retrat calidoscòpic de la seva biografia cívica evocada per Oriol Izquierdo, Francesc Casares, Oriol Bohigas, Josep M. Casasús, Sílvia Cóppulo, Josep M. Espinàs, Josep M. Figueres, Joaquim Llimona i Balcells, Albert Manent, Mònica Pagès i Santacana, Joaquim Maria Puyal i Jordi Pujol. Entre els apèndix - cronologia, bibliografia...- destaca la llista de municipis catalans on el senyor Ainaud ha estat conferenciant.

El senyor Ainaud pot ben fer gala d’una vida plena, vorejada per les frases amb les que sovint transmet la seva visió de la vida i del món. Me n’agrada especialment una: Ets el que has après. Com aquell qui res ens ve a dir que no hi ha límits ni per al coneixement ni per al desenvolupament personal. Ara que escriu no ben bé les memòries, sinó el que en diu el seu llibre de records, veurem que ell tampoc no ha posat límits ni al civisme, ni a la cultura, ni al coneixement, ni al compromís, ni a la generositat. El reconeixement de tots ha estat vers la Catalunya lliure i cívica que ell representa.




Publicat a "El Marge Llarg", L'Eco de Sitges, 14 de juny de 2008
|  
Etiquetes de comentaris: ,

0 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)