11 de febr. 2011

LLEGIDORA D'ABSÈNCIES I NAUFRAGIS..., per Felícia Fuster

Llegidora 
d'absències i naufragis,
secreta com els límits que s'ignoren,
poma de sol tendríssima dins l'ombra,
gotim de blau damunt dels núvols,
això voldria ser.
Però
no sé què sóc, ni si em deformo 
dintre el mirall que em gronxa,
ni si m'esquinçaré per una rosa
morta, o beuré l'aigua trista 
del teu mirar trenat.
Porto
per passar les fronteres
les arrugues del temps i no tinc plomes
a la veu ni cap tinta que esborri
ni guants de malefici ni bruixoles
perverses per a desviar
vides.
Em sé llunyana dels foratges
que busquen els secrets i els crits
de les hores lluents. 
Jo vinc només per oferir-te 
amb el silenci tens
el jardí 
càlid dels meus braços.


 
|  
Etiquetes de comentaris: ,

0 comentaris:

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)